Àlbum de fotos

Sis capítols i 80 fotografies il·lustren la vida de l'escriptor i gramàtic Carles Salvador i Gimeno (1893-1955), que va ser una peça clau del valencianisme de la primera meitat del segle XX. És un encert que les fotos s'acompanyin d'explicacions detallades, amb citacions d'estudiosos de la seva obra o amb records de la seva filla.

El primer capítol examina la vida familiar a València, els estudis i les amistats. No hi falten anècdotes prou singulars. El segon capítol se centra en la seva vida a Benassal (Alt Maestrat) i en la seva feina de mestre. L'autor del llibre i de la completíssima cronologia final, Pere-Enric Barreda, escriu que “el contacte amb l'alumnat monolingüe fa evolucionar ràpidament el seu concepte de pedagogia i docència aplicada a la realitat lingüística que tenia al davant”.

L'àlbum avança amb un Salvador excursionista, els estiueigs i la tornada a València. Destaco una foto emblemàtica, l'any que Salvador es va morir, en què surten la seva filla i ell mateix al Museu Històric del Palau Municipal de València, davant del penó de la conquesta. L'enterrament va ser una gran manifestació de dol popular, i precisament amb una senyera van amortallar-li el cos. Salvador va signar les Normes de Castelló, del 1932, exemple de la unificació de la llengua catalana escrita, i va escriure la tan reeditada Gramàtica valenciana amb exercicis pràctics. La seva filla li va publicar pòstumament Parleu bé!, un recull d'articles sobre correcció lingüística editats en diferents publicacions. L'últim capítol de l'obra és una mostra de la pervivència de Carles Salvador.

El llibre està ben presentat, i Barreda és hàbil en les explicacions i les notes de la introducció. La bibliografia és exhaustiva i, per tant, farà un gran servei a l'estudiós.