Desig de filmar la intrahistòria

Havent realitzat tants de treballs audiovisuals en barriades populars i perifèries urbanes amb la col·laboració dels seus habitants i amb la voluntat de mostrar-ne una imatge diferent d'aquella transmesa habitualment pels mitjans de comunicació, el cineasta, escriptor i músic Claudio Zulian afronta amb Born el repte d'intentar reconstruir la vida quotidiana a principis del segle XVIII al desaparegut Bornet, que va ser enderrocat per construir-hi la fortificació militar repressiva de la Ciutadella després del 1714.

Inspirant-se lliurement en la investigació de l'historiador Albert Garcia Espuche, propiciada per la descoberta del jaciment arqueològic a l'antic Mercat del Born i recollida en el llibre La ciutat del Born, Zulian va iniciar dilluns el rodatge de la pel·lícula en algunes localitzacions exteriors del Born i, durant tres setmanes, el completarà filmant els interiors en dos edificis de Badalona: el castell de Godmar i Can Miratges.

Després d'abordar directament el present amb la idea d'exposar-ne la complexitat –com exemplifiquen un documental com A través del Carmel, amb el qual l'any 2010 va guanyar el premi Ciutat de Barcelona en l'apartat d'audiovisual i el Premio Nacional de Cinematografía, i el projecte Entusiasme, dut a terme amb una diversitat d'habitants de Salt–, Claudio Zulian mira cap al passat, però rastrejant-ne les empremtes amb el convenciment que ens continua explicant: “Em vaig apassionar pel començament del segle XVIII en adonar-me que hi neix la nostra societat. Hi trobo una certa resposta a per què hem arribat aquí en observar-hi l'origen de l'individualisme i del poder dels diners.” Zulian vol anar al darrere de la història oficial per entrar a les cases, a les seves cuines, i fer una història de la intimitat. Sobretot, remarca, vol explicar la història de la gent del poble.

El seu referent és Albert Garcia Espuche, que ha col·laborat en un guió en què, a més de Zulian, també han treballat Neus Rodríguez Roig i el francès Michel Fessler, guionista de films relatius al segle XVIII, com ara Ridicule, de Patrice Leconte, i Farinelli, de Gérard Corbiau. De La ciutat del Born, en què Garcia Espuche documenta la vida dels habitants de les 55 cases del barri, de la qual es conserven restes, n'ha extret els tres personatges principals i la quinzena de secundaris que volen ser representatius d'aquell nucli barceloní de principis del segle XVIII.

És una ficcionalització, doncs, de persones que realment van existir. Els tres protagonistes són: el calderer Bonaventura Alberni, aficionat al joc i atrapat pels deutes que, sobrevivint al setge de Barcelona, va morir vell a Vilafranca; la seva germana Marianna, una jove vídua que, abocada a la misèria després que el seu marit deixés l'herència només al fill, devia treballar com a serventa abans de prostituir-se, i finalment, fent-lo un amant de Marianna, l'adroguer Vicenç Duran, prototipus de la burgesia emergent de l'època que, havent-se enriquit amb propietats immobiliàries, va morir lluitant al setge.

El calderer Bonaventura Alberni (Marc Martínez) és imaginat com un home vital que intenta fer front amb energia, i potser amb ingenuïtat, als desafiaments del seu temps; interpretada per Vicky Luengo, Marianna (de la qual se sap poc perquè hi ha menys rastres documentals de les dones, tot i que aleshores no estaven apartades de la vida pública) és presentada com una dona indòmita, atrevida i ambiciosa, i pel que fa a Vicenç Duran (Josep Julian), és enèrgic i sagaç. Entre els intèrprets, també hi ha Mercè Aranega, que ja va treballar amb Zulian en la ficció Beatriz Barcelona, mentre que la fotografia és a càrrec de Jimmy Gimferrer, habitual col·laborador d'Albert Serra.