Eivissa a La Rambla

Sonen els primers compassos de Diamonds are a girl's best friend i una morena Marilyn Monroe apareix en escena flanquejada per dos musculats ballarins que llueixen els desitjats brillants... al tanga. Es mouen amb força i el públic els acompanya: deixa la forquilla sobre el plat i s'aixeca de les cadires per remenar els malucs al seu compàs. És la descripció d'un instant de la nit de dimecres a la sala gran del renovat teatre Principal. La vetllada inaugural. Durant dos mesos, els artistes del local d'èxit Lío Ibiza es traslladen d'Eivissa a la Rambla de Barcelona amb el seu xou desenfadat, sexi i estrident. Color, calor, carn i talonassos transvestits. Pur espectacle de cabaret amb el toc propi de les nits festives que han fet famosa l'illa pitiüsa.

No deixen res per repassar: del Vogue de Madonna al tema principal de Dirty Dancing, passant pel flamenc, la rumba i una Carmen de Bizet amb la protagonista amb bata de cua i barba de tres dies que exhibia veu de castrato i que, cap al final, va sorprendre fent de Montserrat Caballé i entonant amb el seu Freddy Mercury particular la popular Barcelona olímpica. Una actuació que la companyia, que surt per primer cop d'Eivissa, ha preparat especialment per a la ciutat. També hi ha un moment flower power (a ritme de I'm yours de Train), com no podia ser d'una altra manera en ser el Lío l'últim invent del fundador de Pachá, Ricardo Urgell. El va muntar amb la seva filla Iria amb la intenció d'aportar a l'oferta de l'illa, farcida de discjòqueis, un to més cultural, a tocar del mar i amb una restauració cuidada. Els famosos, i sobretot els magnats, no van trigar a arribar i, pel que sembla, tampoc a Barcelona: dimecres, en acabar el sopar, quan el ball s'imposava a la platea amb Fonsi Nieto al comandament, a l'escenari es va col·locar un sofà per a un grup de clients àrabs que consumien xampany caríssim i es retrataven amb les coristes. “Si la gent reserva per menjar al Tickets, també ho ha de fer per gaudir de la nit al Principal”, deien Giovanna i Lorenzo Quinn, que, per cert, va exposar obra escultòrica al Lío eivissenc aquest estiu.

S'aposta per una Barcelona amb una oferta per al turisme de luxe (sopar i espectacle, sense consumició, 90 euros), però els barcelonins també hi estan convidats. Dimecres, ningú es va voler perdre la cita amb l'històric teatre que, com deia Mingo Ràfols, “s'ha aconseguit que no acabi reconvertit en una botiga de roba més”. L'actor, que va participar en la Maria Rosa de Rosa Novell amb què es va reobrir el 1997 (es va tornar a tancar el 2006), va arribar amb Mireia Ros (de Prada) i va compartir cua per entrar amb Marieta Orozco, Ana Badia (els seus llavis són els que es mengen les cireres del logo de Pachá), Francina Díaz, Jordi Clos, Núria Sardà, Núria Ribó, Toni Riera, Purificación García (en daurat, de Sayan), Clara Mas i Manuel Outumuro, que arribava de fer una sessió fotogràfica al Lido de París i a qui encantava la idea que el Principal “agafi el testimoni de la històrica Scala Barcelona”.

A l'entrada, tothom obria la boca en veure com s'havien respectat les motllures tradicionals i amb l'amplitud de la sala, amb les taules en línies rectes, fins i tot a l'amfiteatre, les llotges i l'escenari. Amb el públic a la butxaca, poc va importar alguna errada de so i el retard en l'arribada dels plats (“estan acostumats a fer la meitat de l'aforament d'avui”, deia Xavier de Balaguer, un dels promotors), la festa va deixar satisfets els 300 assistents si s'ha de jutjar pels somriures i les cares de relax. El cap de Mango, Isak Andic, ballava desinhibit a peu d'escenari (es va escapolir del photocall de l'entrada, com Carles Puyol i Vanesa Lorenzo), mentre Joan Laporta (sempre ben acompanyat) reia en una de les taules de l'escenari, lloc privilegiat per veure les actuacions. “Això funcionarà, ja ho veuràs; ho aixecarem entre tots”, deia.

La representació institucional va ser minsa, perquè les autoritats tornaven aquella nit de Tel Aviv, però tindran taula reservada ben aviat.