Sant Romà de Sidillà dribla el foc i Cultura li gira l'equena

El conjunt patrimonial de Sant Romà (o Romans) de Sidillà (o de les Arenes) es va salvar atzarosament de les flames en l'incendi desbocat que va afectar la zona dilluns i dimarts de la setmana passada, just la mateixa setmana que s'ha publicat al DOGC la denegació de la protecció com a monument historicoartístic, expedient que s'havia obert ja fa més de 31 anys, concretament el 12 de juliol de l'any 1982 (DOGC n. 250, del 18 d'agost del 1982), sent director general de Patrimoni Cultural Jordi Bonet i conseller de Cultura, Max Cahner, que va morir el mes passat.

Aquell intent de protecció, finalment, el 30 d'octubre passat, s'arxivava, donant per bo l'informe desfavorable a la declaració emès el 10 de maig d'aquest any pel Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català, en què es fa constar que els valors culturals de l'església esmentada “no són suficients per merèixer la condició de bé cultural d'interès nacional”. Aquesta denegació fa que s'aixequi la suspensió de les llicències municipals de parcel·lació, edificació o demolició en la zona afectada i els efectes de les llicències ja atorgades.

La propietat sempre s'ha mostrat disposada a facilitar la protecció fins al punt que, durant el mandat com a delegat de Cultura de la Generalitat a Girona de Josep Quintanas (juny del 2004-febrer del 2007), es va treballar per facilitar-hi accions d'investigació i avançar en la seva protecció. En aquell moment, es va parlar de demanar una subvenció de l'1 per cent cultural a l'Estat espanyol, atès el valor que se li atribuïa, però el petit Ajuntament de Foixà no es va veure amb cor de suportar la càrrega financera a què l'obligaria qualsevol subvenció d'aquest tipus i es va desestimar. Ara, 31 anys més tard, ha quedat aixecada tota protecció i el conjunt està més desprotegit que mai.

L'arqueòleg Miquel Oliva ja va denunciar la necessitat de preservar Sidillà i va ser el 1973 quan un conjunt de joves la va fer aflorar dels seu enterrament sota la sorra. L'any 1977, l'historiador Joan Badia Homs –havia treballat a Ullastret amb Oliva– ja assenyalava la seva importància dins l'arquitectura preromànica catalana. A principi dels anys vuitanta, el servei de restauració de monuments de la Diputació va desenrunar i apuntalar l'església. Fins i tot es va efectuar una prospecció superficial de la zona, que és completament arenosa i de bon excavar, recollint-s'hi ceràmica d'època romana, visigòtica i alt medieval.

Sant Romà de Sidillà és un conjunt arqueològic i arquitectònic que forma una església i un poblat. L'església és d'una sola nau amb absis trapezoïdal. A 100 metres, hi ha una altra construcció que la tradició oral descriu com una capella dedicada a Sant Sebastià.