CRÍTICA
Jordi Bordes
Deixar-se entretenir estirant el fil
Ymbernon estrena peça en el parèntesi d'actuacions per menjadors de tot Europa
L'univers de Latung La La és el de David Ymbernon, artista plàstic. El taronja és el seu batec emocional. Tot és d'aquest color de manera natural o, si cal, tenyit per a l'ocasió. Ymbernon no planteja cap història, simplement convida a veure els artefactes (siguin mecànics, artesanals o teledirigits) que guarda al seu estudi. Ho fa amb una dramatúrgia tan fina com la de la corda taronja. Sempre acompanyat per un músic (partitura minimalista, d'insinuacions més que de grans sonoritats) i amb dos actors cuiners, de blanc, que són el contrapunt al món màgic. El paper principal, sense voler-ho, és per a Daida, la filla d'Ymbernon. Perquè, de sempre, els nens més petits es fixen en el seu exemplar gran mes proper. I ella fa de fada, tota taronja. Sense quasi paraules, la cercavila d'elements es van desplaçant d'esquerra a dreta, i després de dreta a esquerra. Però no és una comparsa sense ànima. Cada peça té una sorpresa o, si més no, el persegueix una sensibilitat extrema. La imatge més paradoxal és la de la fada passejant amb la bombona de butà/globus. Com si li haguessin canviat el tipus de gas, la bombona sembla flotar a l'espai i, quan està arraconada, se subjecta per una bombona més petita. És l'evidència del títol. (És clar que, tot i l'aparença màgica, té un truc que el poden veure fàcilment els adults).
David Ymbernon li agrada mostrar-se pròxim. I així també ho fan els intèrprets de la troupe. Des de la curta distància, es pot imaginar com cada criatura mostraria els seus secrets de la seva habitació. Allò que fins i tot amaguen als pares. El joc més interactiu és aquell que es construeix a partir de la imaginació. I un cordill és un element que exigeix destresa, però que permet fer construccions i conduccions fantàstiques.
L'obra d'Ymbernon és la producció del festival. Fins diumenge, es pot veure a Olot i Lleida. Després la seva família reprendrà un viatge organitzat pels menjadors particulars d'amics i coneguts de tot Europa. Una ocasió per compartir amb els dos fills alhora la realitat de l'escena i d'Europa.