La gent més bona de tot Sefarad

Al llarg de la seva ja extensa trajectòria artística, Pedro Burruezo sempre ha mantingut unes constants, sobretot la comunió entre un tipus de música no estrident i la poesia. Deia Ezra Pound que la poesia s'allunyava de la poesia quan s'allunyava de la música, i aquest sil·logisme és perfectament extrapolable a la trajectòria de Burruezo. Indagant en la mateixa arrel del poema, el seu últim treball és una recerca fonamental a través del pensament sufí, des dels sons d'Al-Andalus i les melodies sefardites fins als trobadors, mitjançant la Bohèmia Camerata amb el suport de la coral Cypsella, dirigida per Monti Galdón. Cal destacar la participació dins la Bohèmia Camerata de Jovic Sagristà, a més de la violista i cantant Maia Kanaan, el llaütista Muhammad Yusuf Mayans, el pianista Josep Ramon Mon Roy i el violoncel·lista Iván Lorenzana, que fan un recorregut per les tradicions mediterrànies senzillament espectacular.

Cantant en català, castellà, àrab clàssic, llatí i italià, Misticísssimus Coralliummm és una prolongació de Misticísssimus, un llibre CD, amb deu assajos sobre filosofia perenne, que Burruezo i la Bohèmia Camerata van passejar per infinitat de festivals de música culta. Estrenat amb èxit al Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols (on està radicada la Coral Cypsella) el 2012, el nou treball és un pas endavant per l'aportació de la coral i també per aquest viatge intemporal, en què els dots flamencs de Burruezo s'alternen amb músiques tradicionals en un treball de dispersió que subjuga. La sensibilitat dels temes i la qualitat de les lletres té el complement perfecte en la interpretació, un cor angelical que commou en la plenitud com al tema El call de Girona: “He deixat la meva ciutat / i me'n vaig cap al call de Girona / on viu la gent més bona / la gent més bona de tot Sefarad.” L'adaptació de la música tradicional jueva és un al·licient més d'aquest disc de música antiga que ens acosta el grup.

Burruezo ens porta des de Sant Joan de la Creu i una selecció de poesia sufí fins a un rap, sense oblidar dues peces al costat de la coral que van ser compostes per Burruezo per a la banda sonora d'Història de la meva mort, la recent i premiada pel·lícula d'Albert Serra. No esperin, però, un disc místic en el sentit d'avorrit. La força de Burruezo i els grups volen amb ritme i talent.