Amor intemporal al Museu Marès

Si hi ha un museu barceloní que convida a la fantasia sense límits, aquest és el Museu Marès. Col·lecció de col·leccions, les seves sales plenes d'escultures de totes les èpoques i d'objectes no deixen indiferent ningú. L'heterodòxia del museu ha fascinat des de sempre Xavier Vilató (1958), francès molt vinculat a Barcelona des de sempre, ja que és fill del pintor català Javier Vilató, i, per tant, renebot de Picasso. Com a membre d'una estirp d'artistes, porta l'art a la sang i exerceix d'artista multidisciplinari sota el nom de Xavier a seques.

L'artista s'ha inspirat en les sales atapeïdes del museu per crear una llegenda, amb una clara inspiració en les mitologies medievals amb tocs del gènere fantàstic, que ha materialitzat en un migmetratge i una tirallonga de peces, entre pintures, escultures, fotografies, gravats, ceràmiques, projeccions audiovisuals i objectes diversos. Sota el nom La graine d'amour (La llavor de l'amor), la llegenda és una història d'amor que supera l'espai i el temps, i en què no falten fetilleres, dracs, espases i un escultor enamorat, amb el Marès com a escenari central.

I a les sales del museu (no només a la que emmarca les mostres temporals) és on Xavier ha escampat les seves obres de La graine de l'amour. “Aquest museu és una bogeria i jo he respost amb una altra bogeria”, diu Xavier, mentre ensenya les 125 obres que es despleguen per totes les sales i que estan marcades al terra per una fletxa especial. Algunes es poden confondre fàcilment amb les obres de la col·lecció del museu (com els ventalls o les pipes) i fins i tot algun capitell de gres, realitzat als tallers Llorens Artigas de Gallifa, que es barreja amb els capitells medievals. Més difícils de confondre són les escultures de fusta policromada de Xavier que fan companyia a les talles antigues, “els fantasmes d'un altre temps”. També es pot descobrir alguna projecció en vídeo que apareix, fantasmagòrica, enmig d'un arc de pedra.

La gènesi de tot plegat és el film La increïble llavor de l'amor, de 35 minuts, que Xavier ha escrit i dirigit, amb escenografies, vestuari i attrezzo artesanals (com el drac al més pur estil Ray Harryhausen) que també s'exposen al museu. Aquesta exposició és, de fet, un film expandit. L'artista aconsella veure primer la pel·lícula i després passar a les sales del museu, però també es pot fer al contrari.