Ayensa rastreja l'empremta catalana en terres gregues

Una de les gestes que més han contribuït a exalçar la glòria guerrera nacional, la victòria de l'any 1311 que va permetre fundar un estat català als ducats d'Atenes i Neopàtria que duraria quasi cent anys, no ha deixat amb prou feines vestigis tangibles. Mentre va ser director de l'Institut Cervantes d'Atenes, al figuerenc Eusebi Ayensa el va arribar a descoratjar l'absència quasi total de proves materials d'aquell domini català. De fet, els nostres conqueridors no es van prendre la molèstia ni d'encunyar moneda pròpia. L'únic que se n'ha preservat amb prou entitat amb el temps són les torres i els castells, que ja havia estudiat Antoni Rubió i Lluch en una obra de 1908 que ha servit de referència a Ayensa per actualitzar i ampliar el catàleg en una nova guia, Els catalans a Grècia. Castells i torres a la terra dels déus (Editorial Base), que l'estudiós presenta avui (19 h) a la sala Miquel Diumé de l'ajuntament de Girona, juntament amb l'alcalde, Carles Puigdemont; el director de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Joaquim Nadal, i l'historiador Jaume Sobrequés.

En el seu treball de recerca, Ayensa ha aconseguit incorporar sis castells més als que ja havia documentat el seu il·lustre antecessor; així, als de Livàdia, Siderócastro, Làmia, Hipati i Àmfissa, n'hi afegeix sis més disseminats entre l'Àtica, Beòcia, Eubea i la Fòcide, a més de 21 torres. L'objectiu és proporcionar al lector modern un estímul i una guia per visitar els principals reductes habitats pels antics catalans de Grècia, amb profusió de referències socials, culturals i militars per conèixer una etapa llegendària de la història del país.