Propeller nadalenc
La companyia britànica, que torna a Girona, ambienta el clàssic ‘Somni d'una nit d'estiu' en unes golfes polsegoses durant el Nadal
Es diu Somni d'una nit d'estiu, però és una llicència de l'autor, insinuaven els actors de la companyia Propeller, el grup internacional més fidel al festival, ahir a Barcelona. El director Edward Hall va voler destacar el valor màgic del muntatge i va decidir que el lloc idoni per concertar una trobada entre les fades (el món màgic) i els mortals (els actors que pateixen els capricis dels déus) deuria ser en una golfa polsosa, com la que imaginava Albert Pla en El quarto dels trastos (1990). Propeller faran fins a quatre funcions al Municipal (avui, demà i divendres a les 21h i divendres també a les 16.30 h).
Midsummer Night's Dream (Somni d'una nit d'estiu) és una peça que van estrenar el 2009. Aquest novembre, han refet una nova versió amb un repartiment renovat (només repeteix l'actor Chris Myles dels 14 que figuren al repartiment, i a sobre fent un altre personatge). El to que es respira és el mateix a la manera de fer de la companyia. Si per casualitat van adoptar la forma clàssica de la companyia de Shakespeare de formar repartiment absolutament masculins (en l'època, les dones no podien actuar), ara mantenen la fórmula juntament un treball coral, de tot l'equip, en què tots els actors se senten protegits pel grup. L'actor Dan Wheeler (ja era un fan de la companyia abans de formar-ne part) interpreta el paper de l'enamoradissa Helena. Ell celebra el tipus de treball que congenia fàcilment amb molts espectadors que mai hauran vist un Shakespeare i també amb molt públic que segueix Shakespeare. Ara, en cas que s'hagués d'optar per apassionar un nen de 10 anys o un catedràtic, “jo voldria complaure abans el petit que l'acadèmic”.
Aquesta és la sisena vegada que Propeller ve al festival. L'any vinent, tot sembla indicar que tornaran a repetir. Ells se senten molt ben acollits per l'equip del festival i també pel públic: les sessions van augmentant a demanda del públic. Pràcticament no queden entrades per les quatre sessions. Per a Joseph Chance és molt adequat aquest Midsummer Night's Dream “en la terra del surrealisme”.