El de sempre, però nou

Perico Pastor (la Seu d'Urgell, 1953) no és un artista que tendeixi a grans salts temàtics. Els seus quadres solen girar al voltant de la figura humana i escenes de tipus intimista i quotidià. Per aquest motiu, a cada nova exposició, l'obra sembla provocar una sensació de Déjà vu, tal com diu el títol de l'exposició que presenta des d'ahir a la galeria Trama (Petritxol, 5). Però aquesta familiaritat es dilueix una mica un cop s'endinsa l'espectador en les obres que ara presenta. La raó és el descobriment que hi ha alguna cosa nova en el seu treball. Per exemple, les taques negres que fan que el que hi ha a sota només pugui ser intuït. Un exemple és un dels quadres en què la gosadia de l'artista fa que quedi totalment oculta la cara d'una dona perquè el desig del traç ha pogut més que la necessitat de donar realisme a l'obra. Perico Pastor ha tapat completament el rostre del personatge.

L'artista sap que, mentre pinta, en un moment o altre li surt un nu d'intensitats cromàtiques vermelloses. Un perico pastor de sempre, rogenc: un déjà-vu. Però seguint la seva pulsació artística es deixa anar i apareix alguna sorpresa. “Tinc la sensació que en el futur el color perdrà intensitat en la meva obra. El blanc i el negre agafaran cada cop més protagonisme”, explica Pastor basant-se en la teoria japonesa segons la qual tots els colors es troben en el blanc, el negre i el gris.

En l'actual mostra, això ja es deixa veure amb uns retrats fets sense color, i amb un paisatge de cromatisme molt tamisat. Però es permet pintar una peça de gran format en què ironitza sobre la seva pròpia obra realitzant un quadre de colors intensos que podríem situar a la frontera de l'estridència. Això forma part d'aquesta mirada irònica i un punt sarcàstica que té l'artista, que pot fer de l'aparença conservadora tot un esclat provocador.

Perico Pastor continua amb el seu treball amb aquarel·la i tintes sobre paper que més tard enganxa sobre la tela. Una tècnica que ha de seguir un procediment però que no li impedeix el gest i el traç ràpids que formen la seva manera de fer. “Treballo intuïtivament. Ràpid, no paro. I finalment, trio allò que més m'agrada. Per això no es pot dir que les meves exposicions siguin temàtiques. Són la suma de les obres que més m'han agradat i divertit.” Aquest vessant de treball resolutiu és el que ha fet que la seva obra pictòrica tingui una adaptació fàcil al món de la il·lustració. “No ho sé, crec que m'agrada il·lustrar no només perquè sóc un apassionat del dibuix, sinó per la meva passió per la lectura i pels llibres”, diu Pastor, que no fa gaire va il·lustrar La Bíblia.