Deriva difícil

Pep Brocal (Terrassa, 1967) fa temps que es dedica al còmic i al llibre il·lustrat. Concretament, va començar a fer col·laboracions professionals l'any 1984, el mateix 1984 que la revista de Josep Toutain que portava l'any orwellià a la seva capçalera va passar a dir-se Zona 84. I va ser en aquesta i altres publicacions significatives dels vuitanta i els noranta, com ara Totem, Cairo, Viñetas, Mister K, NSLM, i CO&CO, que va desenvolupar una trajectòria d'autor de còmic per a adults. El 1995 va rebre el premi Autor Revelació del Saló del Còmic de Barcelona.

Brocal té passió pel seu treball. I una certa responsabilitat com a autor d'un mitjà que es mou en una indústria molt precària: “Sé que els còmics que es veuran demà, ho seran per l'entossudiment d'avui de dibuixants i editors.” En la seva darrera obra fa una deriva de l'argument i camina a un món que no té res a veure amb l'univers infantil que sovint ha tractat. “El treball és una manera d'explorar, i jo tinc ganes de viatjar per maneres de fer que representin una indagació i un descobriment”, explica el dibuixant terrassenc. El seu gust pel risc es pot corroborar a Badabum Edicions Especials, un projecte que va endegar amb Laura Miyashiro i Blanca Hernández Porta, amb què fa petites edicions tant en serigrafia com en gravat en fusta de petit format, així com curtes edicions artesanals de llibre xilografiat, en una línia de producció independent.

Però a Brocal també se'l coneix pels seus treballs infantils amb col·laboracions a Tretzevents i a Cavall Fort. I ha publicat diversos àlbums dedicats a la canalla. El seu traç fresc i alegre sembla escaient per dirigir-se al públic infantil. Però, compte! Brocal no oblida mai el seu cantó fosc, que trobem en el seu últim àlbum, Alter y Walter o la verdad invisible (Entrecomics Comics), un còmic de maduresa, agosarat visualment i conceptualment.

En aquesta obra, de tractament oníric, Brocal enfronta un personatge als seus fantasmes. Un tema clàssic però que sempre té vigència i més quan es toca adequadament.

El món que habita el nostre cervell, en què s'aixopluguen totes les circumstàncies i els anhels –frustrats o no– que han configurat el que som, es desferma en un context físic que el protagonista no acaba de percebre si és real o no: un misteriós hotel on s'atura per passar la nit, però el que succeeix és que veu transcórrer tota la vida. Pàgines d'un surrealisme ple de significacions que demostra que es pot ser agosarat i sortir amb vida de reptes professionals de risc. La profunditat conceptual no impedeix fer un còmic d'humor.