Claredat i equilibri

No és gaire habitual que l'autor d'un llibre comenci la presentació de la seva obra demanant perdó, però el cas és que Àlex Broch va fer-ho dijous passat a propòsit del retard amb què ha acabat lliurant l'antologia de textos de crítica literària de Miquel Martí i Pol pel qual la Fundació Valvi va concedir-li, el 2005, la primera beca per a estudis sobre l'obra poètica d'un autor català que convocava. Vuit anys d'espera són molts, i Àlex Broch es va creure en la necessitat de justificar-se traient per sorpresa de sota la taula les dues pesades raons de la seva demora: un Diccionari de la literatura catalana actualitzat i el primer dels vuit volums de la nova Història de la literatura catalana, que substitueix la ja clàssica de Molas i Riquer, treballs tots dos que van encomanar-li de dirigir poc després de rebre la beca i que han alentit la seva recerca sobre Martí i Pol. Per reforçar la seva disculpa, va fer lliurament solemne dels dos grossos volums al president de la Fundació Valvi, Joaquim Vidal, perquè els incorpori a la biblioteca de l'entitat, davant la mirada complaguda de Montserrat Sans, vídua del poeta, que assistia divertida a aquest acte públic de contrició.

Com que l'endarreriment de l'encàrrec ja havia estat prou argumentat, Àlex Broch va procedir a detallar el contingut del seu llibre, Miquel Martí i Pol, lector i crític, un treball de recerca als arxius per recuperar i cohesionar els articles i pròlegs en què el poeta de Roda de Ter va abordar la crítica literària d'autors contemporanis. És una faceta no gaire coneguda de l'autor d'Estimada Marta, i per això mateix, com va subratllar Montserrat Sans, “especialment atractiva” per als investigadors. Sense cap dubte, Broch ha sabut treure'n suc, d'aquesta prospecció “quasi arqueològica” per algunes peces que Martí i Pol va publicar des dels anys cinquanta a revistes i llibres d'altri, perquè un cop recopilats ha pogut perfilar el retrat intel·lectual de l'escriptor, que en qualitat de crític es va distingir per un principi nítid, segons Broch: “Demanar a l'obra dels altres els mateixos valors que a la seva pròpia poesia.” I aquests valors eren igualment clars: comunicabilitat i equilibri, és a dir, claredat i adequació de la llengua al sentit. Entre els textos de l'antologia, Broch va destacar la primera crítica de les cançons de Raimon, “una forma de poesia oral que encaixava amb el seu concepte d'una literatura realista i comunicativa”, o el millor estudi, igualment pioner, de l'obra de Joan Vinyoli, que va servir de pròleg a l'edició de la seva Obra poètica el 1979, així com la presentació del primer poemari català de Joan Margarit. En la seva intervenció, Joaquim Vidal va aprofitar l'ocasió per animar Florenci Crivillé, present a la sala i un dels principals col·leccionistes de Martí i Pol, a lliurar la documentació del seu arxiu a la Biblioteca de Sant Gregori, que porta el nom del poeta.