L'era definitiva de Josep Palàcios

L'extraordinària obra de Josep Palacios i Martínez (Sueca, 1938), literàriament Josep Palàcios, ha de superar quatre obstacles previs abans de poder arribar a una bona part del seu públic lector natural. La distància que cada dia creix més entre València i Barcelona perquè la comunitat lingüística i cultural permet que imperin criteris de separació política i territorial. Les greus dificultats que tenen les premses universitàries perquè es normalitzi la presència de les seves publicacions en el mercat del llibre. L'exigència intel·lectual i artística intrínseca de l'obra de Palàcios.  I, finalment, la voluntat ferma de l'autor de distanciar-se de la comunitat literària per tal de fer la seva obra en total llibertat sense cap tipus de servitud o pressió externa.

Aquest any Palàcios ha complert 75 anys i la data, encara que mereixeria una celebració en tota regla, ha passat sense pena ni glòria. L'autor ha festejat l'efemèride a la seva manera, regalant-nos dos preciosos volums d'obra reunida, sota el títol general de La imatge, publicats en una bella edició per les Publicacions de la Universitat de València, Càtedra Joan Fuster, amb la col·laboració puntual de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Sueca.  En aquest sentit, Palàcios ha seguit escrupolosament el dictat de Jahvè a Isaïes (38:1): “Posa ordre a casa teva, perquè moriràs, no viuràs més.”  El nostre autor ha posat ordre a la seva obra i per aquest motiu trobem a la coberta, just després de la data de publicació, la inscripció “Any Xeix/Ics de l'Era Definitiva”.

Els dos volums de La imatge recullen onze obres de Palàcios, cinc i sis, respectivament, que es divideixen entre obres noves, inèdites i recuperades.  La producció literària de Palàcios es remunta en el temps a l'any 1959, de manera que l'autor ha sotmès la seva obra a una bona exsecallada. L'Any Xeix o Ics de l'Era Definitiva ens deixa entendre que Palàcios refunda la seva obra a partir dels dos volums de La imatge. Diversos símbols a les dues cobertes en són una bona prova:  la quadratura del cercle, el cercle, l'Ull de la Providència i l'estrella de set puntes o heptagrama, tots indicadors de la totalitat o la completesa.

L'obra de Palàcios juga constantment amb la idea de l'aspiració a la totalitat i la completesa, una totalitat o una completesa que intenta assolir des del punt de vista temàtic i formal. Temàticament, l'obra de Palàcios, per ambició, se situa fora dels barems habituals de la literatura catalana perquè va del no-res al tot, de la creació a la destrucció, de la metafísica a la física, de la història a la infinitud, de la identitat a la impersonalitat, de l'atzar a la raó, del coneixement a la ignorància, de la llengua al silenci, de la vida a la mort, de les emocions a l'autocontrol, de la por al coratge, de la memòria a la desmemòria, de la particularitat a la universalitat, de la individualitat a l'alteritat, del plaer a la indiferència, de la psicologia a la intuïció, del diàleg al monòleg, de la moralitat a la immoralitat, del coneixement científic a l'autoconeixement, de l'originalitat a la represa, de l'autenticitat a la impostura, de la referencialitat a l'autoreferencialitat, de la tradició a l'experimentació... i un llarguíssim etcètera. 

Paral·lelament, en l'àmbit formal, l'obra de Palàcios abasta un gran ventall de gèneres i subgèneres:  l'assaig, l'aforisme, la poesia, la narrativa, el memorialisme... En definitiva, a La imatge podem rastrejar tots els gèneres menys el teatre, tot i que hi és d'una manera més subtil, a partir dels diferents recursos tonals que empra l'autor per projectar la seva veu cap al públic lector. I també hem de parlar de la totalitat expressiva, perquè el nostre autor posa en circulació tots els nivells de llengua possibles.    

Però Palàcios és massa intel·ligent per prendre's seriosament la totalitat a la manera de Wagner i per contravenir la temptació de la prepotència invoca Cervantes, Swift, Sterne i Joyce.

Creguin-me, lectura obligatòria!