Vallfogona de Riucorb dedica un centre de divulgació al seu rector més popular
El poble ha creat un petit museu per reivindicar la memòria del primer gran escriptor de la literatura catalana barroca
És un deure de «justícia cultural» que Vallfogona de Riucorb tingui un espai d'interpretació museístic, on es reconegui el personatge més il·lustre de la història del poble: «Gràcies a ell, el nom de Vallfogona ha passat a la història del nostre país», comenta Joan Francesc Amigó, actual rector de Vallfogona: «Amb aquest centre que li dediquem, creiem que reparem un deute que li devem el poble però també la història i la cultura catalana.» De fet, la inexistència a Vallfogona d'un espai que expliqués la vida i l'obra del cèlebre mossèn i poeta era motiu d'estranyesa per part de les persones que visiten el poble especialment atretes pel balneari. Ara s'ha solucionat aquesta mancança amb aquest centre d'interpretació, que també es vol que sigui un espai de documentació que atregui l'interès dels estudiosos de la literatura i la cultura barroques catalanes i un punt de trobada d'escolars i universitaris. L'interès especialment dels estudiosos de la poesia, de la qual en els últims temps se n'ha començat a defensar la qualitat i la varietat, en contra del tòpic que el barroc va ser una època decadent, sobretot si se la compara amb l'esplendor que van viure les literatures castellana i francesa.
La creació del museu, que ha estat possible per l'empenta de la parròquia del poble i el suport de la Diputació, així com per les donacions particulars, ha constat de dues fases. La primera es va inaugurar l'any passat amb la instal·lació a l'església d'uns plafons informatius en què es divulga la biografia i l'obra poètica i pastoral de Vicent Garcia. També es va col·locar una talla de fusta que reprodueix a mida natural l'escolà del rector, un personatge quasi tan enginyós i humorístic com Vicent Garcia i a qui la tradició ha anat atribuint anècdotes. Se sap que el rector va acollir el nen quan tenia sis anys i el va trobar un dia quan anava de viatge cap a Tàrrega: «D'on véns?, on vas?, com te dius? i amb qui estàs?», va preguntar al nen. «Vinc de Tàrrega, vaig a Verdú, em dic Pere i no estic amb ningú», va contestar el brivall. Segons explica Joan Amades, aquesta resposta va sorprendre tant el rector que va proposar al noi si es volia quedar amb ell. Van estar junts sis anys perquè el nen va morir quan només en tenia dotze.
Precisament la instal·lació de la figura del mateix Vicent Garcia ha estat una de les actuacions de la segona fase del projecte amb què ha culminat la creació del museu. La realització d'un vídeo sobre el rector de Vallfogona és una altra de les iniciatives que s'han dut a terme en la posada a punt del centre d'interpretació, un projecte que ha tingut l'assessorament dels historiadors Domènec Corbella i Albert Rossich, especialista, aquest últim, en la poesia catalana del barroc.
En total, la inversió que s'hi ha fet ha superat els 55.000 euros.
Entre la llegenda i la realitat
Vicent Garcia va ser ordenat sacerdot a Vic el 1605, on va exercir de secretari del bisbe Francesc Robuster, i dos anys després va guanyar per concurs la rectoria de Vallfogona de Riucorb. És considerat el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca. La seva obra, que reuneix tots els gèneres, va inaugurar una escola literària que va durar fins ben entrat el segle XIX, quan la crítica literària d'aleshores el va considerar culpable d'haver castellanitzat la literatura catalana. Ja en vida va poder gaudir d'una gran popularitat que va donar peu al fenomen que es coneix com a «vallfogonisme» (imitació del seu estil per part de molts autors catalans de l'època). Per això sovint se li han atribuït composicions de caire groller que algun intel·lectual de l'època havia signat amb el seu nom per desviar responsabilitats. Com a poeta, va seguir els models dels autors castellans del moment, tant en la forma com en la temàtica (satírica, burlesca –pornogràfica i escatològica– i religiosa). Utilitzava un llenguatge molt castellanitzat, artificiós, elegant i ple d'ironia i de tòpics literaris. Entre les poesies més conegudes destaquen A una hermosa dama de cabell negre que se pentinava en un terrat ab una pinta de marfil, Epitafi a la sepultura d'un gran bevedor que morí de gota i el sonet Temps. Com a dramaturg va escriure la Comèdia de Santa Bàrbara amb motiu de la inauguració de la capella de Santa Bàrbara de Vallfogona (1617). Tot i la fama i l'extensa producció, gran part de la seva obra literària no va ser publicada fins després de la seva mort, atès que la seva popularitat entre els coetanis es devia a l'enginy, la rauxa i la gràcia amb què captivava els auditoris. Al voltant del rector de Vallfogona s'ha creat una popular biografia llegendària i se li atribueix tota mena d'acudits i anècdotes. Aquesta imatge de personatge novel·lesc i còmic va inspirar l'obra de teatre de Frederic Soler (Serafí Pitarra) Lo Rector de Vallfogona i també la novel·la, amb el mateix títol, de Feliu Codina.