El reconeixement ve del coneixement

Hi ha una manera artística molt nostra que és fer poesia amb un pinzell i un llenç. Alfons Borrell n'és un mestre, com ho eren Ràfols Casamada i Hernàndez Pijoan. I fins i tot Guinovart, tot i que ell optava per un lirisme més aspre. L'obra de Borrell són sensacions fetes pintura a l'altura dels grans mestres. Però qui (re)coneix un dels nostres grans artistes? El dèficit de coneixença dels nostres autors és lamentable per a un país que aspira a la solidesa en tots els àmbits. Borrell rebrà aquest mes el premi Gac honorífic, guardó que van obtenir abans Plensa i Tàpies. Borrell hauria de jugar en la mateixa divisió, però la nostre visió de les arts visual redueix a un play-off els noms que sonen de l'art actual. Pose'm-hi remei amb coneixement.