vida. agònica
J. BORDES
La nova rebel·lió a la granja
Joan Arqué fa una reflexió sobre la humanitat a partir del pensament d'unes vaques camí de l'escorxador
George Orwell va fer una al·legoria de la societat de mitjan segle XX donant papers d'animals de granja als diferents protagonistes del poder polític. La setmana vinent (del 15 al 26 de gener), coincidint amb el comiat de 1984, del mateix autor, el Teatre Almeria presenta Vaques sagrades, un nou exemple de revisar la humanitat amb ulls de bèsties. L'obra, que és la tesina final de l'Institut del Teatre de Joan Arqué, també farà estada al Teatre Ponent de Granollers (1 i 2 de febrer), un cop acabi la temporada al teatre de Gràcia. Tres vaques posen en escac l'ordre social escapant-se de l'escorxador i transitant per un paratge desconegut: els carrers de la ciutat. Arqué convida a fer una reflexió més enllà: si tres vaques són capaces de trencar l'ordre establert, què serien capaços de fer tres persones racionalment? I 300? I 3.000? I tres milions? Tots els canvis que s'aprovin en col·lectivitat són possibles.
Fa uns anys, Arqué va llegir la notícia a la premsa de tres vaques que es van escapar de l'escorxador i van emprendre una fugida. Va ser un bon maldecap per als responsables de l'empresa i per als agents de seguretat. Al carrer, els ciutadans estaven perplexos i la fugida va provocar, està documentat, diversos danys materials. Aquesta és la base d'una història que ha escrit Denise Duncan.
L'acció arrenca quan les tres vaques les han tornat a l'escorxador. La seva aventura ha acabat. Però encara imploren pietat del botxí, parlant adreçant-se al públic. Sense pretendre per res ser un al·legat alls cànons vegetarians, Vaques sagrades explora en les parts amagades de la societat. Si durant molt de temps els escorxadors es trobaven al centre d ela ciutat, ara s'arraconen en polígons industrials, a la frontera del municipi, ben a prop també dels cementiris (que viuen un oblit similar). Arqué està sorprès pel mot sacrificar per referir-se a la mort des animals, “perquè en parlar de sacrifici es convertim en sagrats”.
Les tres vaques de la trama tenen pensaments diferents: L'una és revolucionària; l'altra mira de pactar i una tercera és poruga i assumeix allò que el destí li imposa. Però, enmig del conflicte, els papers s'invertiran i la valenta reconeixerà la derrota mentre que la dèbil maldarà per sobreviure. En cap moment les vaques no incorporen el paper de l'heroi, “només volen escapar-se per viure”. Les tres companyes d'estampida també renegaran de Judes (la vaca que sovint fan servir alguns escorxadors per guiar les altres a l'escorxador i que són les úniques que surten indemnes). Els tres actors interpreten unes vaques humanitzades: les granotes de colors que vesteixen (per representar diferents espècies), així com l'arrencada que identifica cada vaca aporten aquella semblança imprescindible. També les retrata quan utilitzen una determinada gestualitat, quan miren d'escampar les mosques que les envolten.
Juan Mayorga ja va voler fer parlar un animal simbòlic com era Floquet de Neu (Últimas palabras de Copito de nieve) fent públiques i notòries les ganes de morir, fart d'experiments i d'un dolor pel càncer insuportable. Arqué considera que les seves bèsties són més pròximes al producte de consum que a ser un animal domèstic. També sobre la matança del porc és el treball de Toni Gomila, Acorar. Narrant l'experiència de preparar sobrassades fa un veritable retrat del món rural balear, que s'ha deixat enganyar. Les bèsties, com a element poètic, “ens poden explicar moltes coses de les societats on viuen, de les relacions que s'hi produeixen”.