El cas del Filmets
En aquesta última edició, el Filmets Badalona Film Festival –www.festivalfilmets.cat– ha tingut una secció oficial de gairebé 300 curts, procedents de 44 països. Se n'hi van inscriure més de 4.000... Aquest any arribaran a l'edició número quaranta. Amb penes i treballs, amb crisis i canvis, però hi arribaran. El quaranta denota maduresa. I, si es fa un cop d'ull al passat, es veu tossuderia i passió pel cinema.
Aquestes dues virtuts expliquen la defensa aferrissada del llenguatge audiovisual propi del curtmetratge, la internacionalització, el fet de saber aprofitar el talent local i la convicció que aquest festival ha de seguir a Badalona. No estan disposats a ser fagocitats per Barcelona. Potser tindrien més públic si estiguessin emplaçats a la ciutat del costat? Qui ho sap. Barcelona i Badalona estan a un cop de tren, un cop de metro, de bicicleta o de cotxe. El públic i el sector coneixen sobradament què és el Filmets. Qui vulgui conèixer el bo i millor del que es fa en el món del curt ha de passar pel Filmets. El pressupost fa palès l'esforç dels que hi treballen: el 2012 va ser de 110.000 euros.
“Venim d'una llarga tradició”, explica el director del festival, Agustí Argerich. La primera edició va ser l'any 1969 i es feia cada dos anys. Cinema amateur i independent. Hi havia un terreny abonat: hi havia una secció de cinema amateur al Museu de Badalona. “Es rodava molt, hi havia un caldo de cultiu.” Després de passar per diverses fases, el 2001 el festival va agafar embranzida i, a poc a poc, ha agafat volada. En l'última edició, van tenir 15.000 espectadors.
Novament, hi ha un espai per a autors locals que vincula el festival i el territori. La secció local és potent. “Dins de la secció local hi ha diverses produccions que poden estar en el programa central i això diu molt de la qualitat amb què es treballa, i cada vegada més.”
