prosa
albert tugues
No em cal pas guardar el secret
La Fundació J.V. Foix, en apropar-se les dates nadalenques, “fidel al seu propòsit de preservar i divulgar l'obra de Foix”, aquesta any ho fa Amb versos de vacances (Cartes i cròniques,1955-1975), després de la sèrie de deu volums, amb un CD amb la veu del poeta, publicats fins ara. Prologat per Enrique Badosa i anotat per Margarida Trias, aquest llibre comprèn setanta textos en vers, la majoria inèdits: dinou cròniques i la resta cartes o postals escrites els estius al Port de la Selva, que Foix signava com Focius i enviava als seus amics i coneguts de Barcelona.
Textos descoberts amb posterioritat a la publicació el 2000 de l'Obra poètica en vers i en prosa que publicà Edicions 62, a cura de Jordi Cornudella, que ja esmentava en una nota que “aquesta és la part de l'obra dispersa més susceptible d'incrementar-se”. No obstant això, el títol Amb versos de vacances correspon al setè vers de la nadala També vindrem, Infant, a l'hora vella, del conjunt Onze Nadals i un Cap d'Any publicat ja en l'obra completa.
Entre sorneguer i satíric
Poemes humorístics, de circumstàncies, amb un estil entre sorneguer i satíric que encalça turistes, banyistes i vianants: les cròniques, manllevant el to periodístic, i les cartes amb al·lusions més personals, com aquesta dedicada a Alex Trabal, un dels amics de la colla d'en Foix: “Diu que la pau espanyola / –Ai Trabal! / no és cap formatge de bola, / ni bistec amb escarola / regat amb conyac Bartola, / sinó un res de Coca-Cola / –Ai Trabal!”
Escrits amb “vers fàcil i llis”, de “poc preu”, com deia el mateix poeta, però que “no significa de cap manera versos d'una poesia menor que Foix era impossible que escrivís”, com indica Enrique Badosa en la introducció. Poemes que no minimitzen, doncs, “l'obra foixiana, sinó que l'amplien i la intensifiquen”, incorporant expressions populars i també paraules que no solen ser de “gaire ús literari ni col·loquial”.
A aquest “gènere de poesia”, de circumstàncies, es refereix també Pere Gimferrer en comentar que Onze Nadals i un Cap d'Any “no són certament mers exercicis, sinó que reprenen, sota fórmules expressives diferents, motius centrals de la poesia foixiana”.
El mateix cal dir del llibre Amb versos de vacances, foixianes i reviscolants cròniques i cartes, on “No em cal pas guardar el secret.”