Intent d'una ‘delicatessen' esferificada

A lbert Ramos proposa una caixa de sorpreses. Té forma de bombó amb una situació prou còmica i a la vegada trista com és una reunió de gent del carrer per decidir quin dels dos anuncis es realitzarà per promocionar una nova marca d'aigua natural. El que sembla una cadena més d'un engranatge que aspira a ser creatiu, però que es mou per uns ressorts programats i previsibles, és l'arrencada d'aquesta comèdia amb regust final de thriller tràgic.

L'autor ha volgut plasmar la buidor d'una societat malalta en uns personatges perdedors que, per un moment, creuen que poden fer la labor més important de la seva vida. Està a les seves mans que aquella marca d'aigua arribi a milions de consumidors si trien l'anunci més adequat o a ser una marca més de la pila que passa desapercebuda. “Qui té una gran responsabilitat, té un gran poder”, diu un dels personatges citant Peter Parker, el personatge que es transforma en Spiderman. A Només un anunci hi ha infidelitats, traïcions, amor, violència, orgull i molta trampa. Ramos utilitza les mentides per forçar els girs dramatúrgics i anar arraconant el tema de l'anunci per esdevenir una obra sobre relacions d'excompanys.

Ramos va sorprendre tothom amb Els últims dies de Clark K., un text que Jordi Casanovas va trobar per internet. Així com sona. El text semblava condemnat al calaix des de feia anys fins que el llavors director de la sala va pensar que tenia prou brou per pujar a escena. Ramos, guionista publicitari i contista a estones lliures, va fer un pas cap al teatre assistint amb més regularitat a l'Obrador com a alumne i a la Sala Beckett com a espectador. Ara comença a sortir de la seva letargia escènica. Fa uns mesos, presentava un text junt amb altres companys a Porta4 i ara, amb la complicitat del dramaturg i director Carles Mallol (i l'empenta de quedar coma producció finalista d'enguany del Quim Masó), torna a la Flyhard. L'obra té molt de tot que esclata amb girs constants, però potser li falta concretar més els personatges, afinar moviments i mirades. Perquè l'esferificació està ben muntada però no s'aconsegueix distingir prou cada color, cada gust, cada intenció i emoció.