Moderns, sobretot
El Macba explora en una exposició el paper del Grup R en la consolidació de la modernitat en l'arquitectura, l'art i el disseny catalans durant la postguerra
Quan el Grup R d'arquitectes va inaugurar la seva primera exposició el 1952 a les Galeries Laietanes de Barcelona, un grup d'artistes i crítics, entre els quals hi havia Antoni Tàpies, Joan Josep Tharrats, Llorens Artigas, Josep Maria de Sagarra, Joan Teixidor i Eudald Serra, va homenatjar els arquitectes del grup amb un sopar. Era donar la benvinguda a un col·lectiu que, com havia fet al seu moment Dau al Set, treballava en el territori comú de col·laborar en la represa de la modernitat després de la Guerra Civil.
El gest és molt significatiu i denota l'existència d'un grup d'intel·lectuals i creadors que lluitaven perquè el país no acabés despenjat dels moviments moderns internacionals. El Grup R és conseqüència d'aquesta voluntat, però també representa la continuïtat generacional respecte a referents d'abans de la guerra, com el GATCPAC, ja que alguns dels seus membres havien mamat com a estudiants les idees racionalistes del grup d'avantguarda.
Empremta visible
L'empremta del Grup R és encara molt visible, sobretot a Barcelona, en la construcció fins i tot de barris sencers com el de Montbau. El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) explora, en una exposició que s'inaugura avui, com aquest grup d'arquitectes va consolidar l'estètica del racionalisme dins la cultura catalana, trencant en certa manera la grandiloqüència i buidor de l'arquitectura franquista.
Fernando Marzá, responsable de l'arxiu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, que ha coproduït amb el Macba la mostra, explica que el Grup R va néixer més aviat com a “grup de discussió”. R es referia als conceptes de “renovació” i “recuperació cultural i arquitectònica', “a més de ser simplement una lletra, deien”.
L'integraven Antoni de Moragas, Josep Maria Sostres, Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell, Joaquim Gili, Josep Pratmarsó, José Antonio Coderch i Manuel Valls. Més tard s'hi van afegir Manuel Ribas, Josep Antoni Balcells, Francesc Bassó, Guillermo Giráldez, Pau Monguió i Francesc Vayreda.
El grup, format el 1951, tenia un fort component teòric, que s'articulava sobretot a partir de mitjans de comunicació com ara la mateixa revista del Col·legi d'Arquitectes, Cuadernos, i altres publicacions com ara Serra d'Or, així com en conferències. Només en una ocasió el grup va actuar conjuntament en un projecte arquitectònic per a una residència d'estudiants a la Diagonal, que mai es va edificar.
En canvi, el seu influx estètic va ser enorme, fins al punt d'impregnar part de l'administració del règim, com el mateix Ajuntament de Barcelona. Escoles, botigues, cinemes, instal·lacions esportives –com el mateix Camp Nou– i, fins i tot, edificis turístics –és el cas del càmping La Ballena Alegre de Castelldefels– van ser projectats per membres del grup.
Segons Fernando Marzá, el fotògraf Francesc Català-Roca va tenir un paper fonamental en la construcció de l'estètica del Grup R, ja que va esdevenir el fotògraf oficial de les obres del grup: “Es va produir un curiós fenomen retroactiu. Català-Roca els acaba donant un estil comú, tal com ha reconegut el mateix Oriol Bohigas.”
La mostra no oblida la connexió del Grup R amb artistes i amb dissenyadors. Malauradament l'esplèndid interiorisme del grup ha desaparegut de botigues i locals de Barcelona. Per sort, l'arquitectura roman.
El Grup R va durar només una dècada. La ruptura va ser deguda a motius d'estil i en el marc d'un debat internacional en què es plantejava si continuar amb el racionalisme pur i dur o introduir elements més historicistes i de diàleg amb l'entorn. Bohigas, per exemple, amb el seu edifici de la Meridiana, va optar per l'última opció.
Motor de modernitat. Grup R.
