Reportatge

llegat. de. riba

Eusebi Ayensa

Els grecs segons Riba Resum de literatura grega

Recuperem un dels textos de Carles Riba del volum històric ‘Resum de literatura grega' i el presentem amb el pròleg que Eusebi Ayensa ha fet per a l'editorial Cal·lígraf, que acaba d'arribar a les nostres llibreries. El llegat de Riba continua vigent

Com és que Grècia ha condicionat fins a tal punt la civilització occidental que aquesta no es pot entendre deslligada de les seves arrels clàssiques?, es pregunta la gran hel·lenista francesa Jacqueline de Romilly en l'obra Pourquoi la Grèce?, publicada a França l'any 1992 i traduïda a un munt d'idiomes.

Com és, dit altrament, que un país –si és que podem parlar de país en referir-nos a la Grècia clàssica– que no conquerí cap poble i que, en canvi, fou dominat per macedonis i romans, un poble que ni tan sols sabé construir la seva unitat i que només aconseguí de fundar colònies arreu de la Mediterrània que no eren més que una mena d'illots, sense relació sovint els uns amb els altres i que no pretenien annexionar o dominar els països que els acollien, com és, doncs, que un país com aquest –clos per dues negres Simplègades, com digué el poeta grec modern Iorgos Seferis– segueix donant sentit al projecte comú europeu?

La mateixa Europa que cada dia anem forjant, a empentes i rodolons, porta el nom d'una heroïna raptada per Zeus, i expressions com complex d'Èdip, fil d'Ariadna, taló d'Aquil·les o jocs olímpics són d'ús habitual en la nostra parla diària.

El vertader abast de l'humanisme grec és posat clarament de manifest per l'art i la religió. En el primer cas, si comparem l'art grec amb l'egipci o l'indi, basta que contemplem moltes estàtues gregues per comprovar que el model, fins i tot quan es reprodueixen gegants o monstres, és l'home. I també és difícil de trobar, en la història de la humanitat, una religió més propera a l'home que la grega. L'antropomorfisme hi és sempre present, i els déus, afaiçonats a imatge dels homes, comparteixen també llurs virtuts i llurs defectes.

En resum, doncs, l'herència grega, basada en l'exaltació de l'home i de les seves enormes capacitats creatives i en una irrenunciable aspiració a la universalitat, s'ha convertit en l'esperit mateix de la nostra civilització occidental. En aquesta línia i com recorda novament Romilly, la condemna de la violència, la tolerància, el respecte a la justícia i el desig de llibertat són connaturals al nostre sistema democràtic, que és també, com a tal, una troballa dels grecs i més concretament dels atenesos, que eren perfectament conscients d'haver inventat un sistema de govern que, en paraules de Pèricles, és una lliçó viva per a tot Grècia, i que ho és també, tants segles després, per a tots nosaltres.

No creiem que calgui estendre's més en l'exposició de l'herència grega, la vigència de la qual és inqüestionable. L'obra que prologuem també ve a respondre, a la seva manera, a la pregunta que encapçalava el nostre excurs, Per què Grècia? Riba, en la presentació succinta dels principals autors grecs, segueix reivindicant el mestratge de Grècia, i ho fa, com és habitual en ell, d'una manera clara i entenedora. Com en altres obres d'assaig (Escolis i altres articles, Els Marges, Per comprendre,... més els poemes i Polítics i intel·lectuals), en aquest Resum de literatura grega, el gran hel·lenista català segueix els postulats de l'escola crítica de Karl Vossler, de qui fou deixeble directe, i de Leo Spitzer, els quals advoquen, en paraules del mateix Riba, per “descobrir la idea [de l'obra], la ‹certa idea› d'ella, i comprovar el grau de fidelitat realitzada”. Al capdavall, doncs, a Riba no li interessen els detalls accessoris de les obres que presenta sinó el seu centre vital, el seu nucli, allò que ell n'anomena la idea. I així ho diu ell mateix, d'una manera ben planera, en la nota bibliogràfica que clou el present llibre: “L'autor ha procurat (...), quant a la informació, fornir la indispensable per a satisfer una primera curiositat de conjunt.” Aquest desig de concreció fa que l'obra que presentem, que recull les lliçons impartides per Riba a l'Escola Superior de Bibliotecàries de 1916 a 1924 en el marc del projecte cultural de la Mancomunitat, segueixi essent perfectament vàlida per al lector modern que vulgui tenir una imatge de conjunt de la literatura grega antiga. I gosem dir fins i tot que en els temps actuals, tan aliens a tot humanisme i en els quals els mitjans de comunicació de masses, quan parlen de Grècia, s'entesten irresponsablement a projectar dia rere dia la cara més sinistra d'aquest país (aquella que es troba precisament als antípodes del model de conducta i de tolerància que van idear els antics grecs i que es concreta en revoltes, càrregues policials i ascens de grups d'extrema dreta), en els temps actuals, com dèiem, la reedició d'aquesta obra és més necessària que mai.

Es podria replicar tal vegada que, des de 1927, any de publicació de l'opuscle (reeditat deu anys després), les teories interpretatives entorn dels autors clàssics han canviat molt. I és veritat. No és menys cert, però, que el missatge que contenen les seves obres continua essent tan actual com en temps de Riba. Altrament dit, la investigació entorn de la qüestió homèrica o del sentit més pregon del teatre de Sòfocles, per posar un exemple, ha avançat molt en els més de vuitanta anys que separen la nostra reedició de la primera impressió d'aquest Resum de literatura grega, però allò que fa d'Homer o de Sòfocles uns autors de referència s'ha mantingut inalterable al llarg dels anys.

Aquest llibre, doncs, que constitueix una mínima part de tot el que Carles Riba escrigué sobre literatura grega, que no és pas poc i que es troba repartit, sobretot, en pròlegs, traduccions i notes als volums de la Fundació Bernat Metge, estem convençuts que mereix la mateixa qualificació de ktema eis aei, de “possessió per sempre”, d'obra clàssica al capdavall, que reivindicava Tucídides, a finals del segle v aC, per a la seva Història de la guerra del Peloponès.

resum de literatura grega
Carles Riba
Antologia a cura d'Eusebi Ayensa Editorial: Cal·lígraf Pàgines: 242 Preu: 18


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.