LLIBRES
CARINA FILELLA
L'enciclopèdia humana del sud
El periodista i escriptor Xavier Garcia publica la tercera sèrie dels ‘Homenots del sud', amb els perfils biogràfics de quaranta persones destacades de la vida cultural, política i social de Tarragona i l'Ebre
Ja en són 160. L'escriptor i periodista Xavier Garcia aplega, en el tercer volum de la sèrie Homenots del sud (Arola Editors), els retrats biogràfics de 40 personatges de les comarques de Tarragona i de les Terres de l'Ebre, que, sumats amb els dos volums anteriors, conformen un retaule de 160 artistes, intel·lectuals, pagesos, sacerdots, activistes de la lluita ecològica o escriptors del territori. Hi ha de tot: “En el curs de les meves aventures periodístiques, que comencen als anys vuitanta, he anat triant un tipus de personalitats que m'han semblat característiques per moltes coses: com a persones, com a activistes..., són gent molt qualificada i relacionada amb la terra”, explica l'autor. Ell, que és de Vilanova, fa 45 anys que té la mirada i l'ànima posades a les Terres de l'Ebre. No només això: actualment viu a Horta de Sant Joan, a la Terra Alta. I des d'aquest paisatge –el mateix que va captivar el pintor Picasso– segueix el rastre de tots aquells que tenen coses interessants a dir i a fer des de les comarques del sud.
N'ha publicat un cada deu anys. El primer volum dels Homenots del sud el va publicar al 1994. El segon, al 2004. I ara, quan ja n'han passat deu més, toca el tercer. Com en l'anterior, s'hi reprodueixen els articles –esquitxos de converses, entrevistes o perfils biogràfics– que va publicar a l'edició d'El Punt de les comarques meridionals.
Ell mateix en destaca “quatre nonagenaris”: Edmon Gimeno (Caseres, Terra Alta, 1923), mort a principis de gener, que va ser exiliat republicà a França, deportat als camps alemanys de la mort, retornat a Catalunya el 1951 i soci fundador de l'Amical de Mauthausen; l'escriptor lleidatà Josep Vallverdú, que viu a l'Espluga de Francolí; el pintor barceloní Romà Vallès, renovador de l'informalisme, vinculat des de fa més de quaranta anys amb el Matarranya, i el sacerdot Josep Asens. Però en el llibre s'hi troben moltes altres edats, escenaris i condicions: el biòleg Toni Bara; Artur Bladé Font, fill de l'escriptor Artur Bladé Desumvila; l'escriptor i historiador Eugeni Perea, el poeta i historiador de la cultura Albert Manent, l'escriptor Josep Gironès, el filòleg i periodista Jordi Martí, el director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, Josep Maria Sans Travé, i la mestra del Pinell de Brai Antònia Serres, una de les dues úniques dones que apareixen al llibre, juntament amb Roser Vernet, “dona de la terra, filòloga, activista social, cultural i ecològica” que lluita, a través de la Plataforma en Defensa del Priorat, pel desenvolupament de la comarca. De tots aquests, i fins a 40, Garcia en perfila “un retrat humà, cultural i polític”.
Amb aquest recull, Xavier Garcia trepitja sobre “la història viva”: “es recupera la memòria de tot allò que ha passat en aquest territori en tots els àmbits: social, cultural, ecològic...”, explica. “Vull que sigui una enciclopèdia biogràfica d'aquest territori; la història a través de les persones”, rebla. Garcia va presentar el llibre al Museu d'Art Modern de Tarragona, acompanyat per alguns dels seus homenots. Durant l'acte, el periodista i escriptor Santiago Vilanova, amic de l'autor, i el filòleg i llibreter Ramon Marrugat van ressaltar la trajectòria literària i periodística de Garcia. Ell, al llarg dels anys, també s'ha significat en la defensa dels moviments ecologistes i dels valor humans i culturals de la gent del país. És el gran homenot.