Violí i Haydn

Amb el nom de Haydn Festival Orchestra, el director Horst Sohm ha volgut festejar el dos-cents aniversari de la mort del músic Joseph Haydn (1732-1809) amb una gira amb l'Orquestra de Cambra polonesa de Torun. Cal no confondre-la amb l'Austro-Hungarian Haydn Orchestra, una altra formació que amb la direcció d'Adam Fischer ha enregistrat la integral de simfonies d'Haydn amb un treball que els ha costat catorze anys i que, a més, és l'orquestra que acostuma a tocar en el festival Haydn que se celebra cada estiu a Eisenstadt.

Horst Sohm és un director emprenedor que acostuma a fer gires d'estiu bo i dirigint formacions diferents. Sap escollir bons conjunts i dirigeix de manera ajustada i amb bon gust. És bo acudir a les seves cites estiuenques perquè són una garantia de bona música.

El programa va començar amb una deliciosa simfonia per a cordes n.10 del Mendelssohn jove, que en va compondre tretze abans d'emprendre les seves cinc grans simfonies orquestrals. Host Sohm va deixar respirar el fraseig de l'orquestra de manera que l'acústica, ressonant, de l'església ens va envoltar del so d'una mena d'orgue delicat que ho envaïa tot.

A la segona part, va tocar la Simfonia número 51 de Haydn, acabada l'any 1773, que és una composició vital i plena d'alegria, realment apropiada per a una commemoració, i a la qual els estudiosos acorden un significat especial per la manera com tracta el metall en l'adagio, donant-li un protagonisme que esclataria més tard en la número 59, anomenada El Foc.

Com a propines van tocar La tempesta, un fragment operístic de Haydn per refrescar l'ambient, i un tema dels anys 70, Bona nit, que van dedicar al mecenes-promotor de la gira Joan Planas, un home especial que no demana subvencions perquè diu que són diners llençats que seria millor invertir en l'escola perquè els nens en sortissin ben formats i capacitats per apreciar la bona música.

La cita de l'església de Santa Maria de Blanes ens va permetre connectar amb la visita anual de la violinista Eva Leon, canària de naixença però formada, com Olvido Lanza, de qui parlàvem fa uns dies, a Barcelona amb el mestre Turull.

La Leon, amb una silueta elegantíssima que va fer exclamar a un crític d'un diari barceloní que «posseeix el poder de captar els cinc sentits de la seva audiència», no va defraudar les expectatives. Mestra en l'expressivitat, així com en la darrera ocasió ens va captivar amb un concert de violí de Haydn, enguany ho va fer amb la Romança n.2 del Opus 50 de Beethoven. Després, va tocar l'obra que potser li pot anar més bé de Pablo de Sarasate, els Aires Bohemis, en què un expressiu moderato inicial li permet lluir totes les seves qualitats interpretatives i l'allegro molto vivace que segueix té el punt just de virtuosisme que, en altres peces, es fa excessiu.

Va brodar una propina, una versió de la Leyenda (Astúries), que era un seu arranjament sobre un arranjament fet per a violí per Xavier Turull. Penso que és una obra que, interpretada en piano, té uns límits per expressar-se i, amb el violí i amb Eva Leon, assoleix el que sens dubte el compositor devia imaginar.

La gira, que ha passat per Pals, Barcelona i Llançà, continua el dia 18 a Port Leucate i el dia 19 a Santa Coloma de Farners.