Diversió del quinze

Fa uns quants anys, no gaires, que s'ha posat de moda en determinats cercles l'expressió “del quinze”. Per exemple, “aquests del PP estan fotent una tabarra del quinze”, “em van enxampar parlant pel mòbil mentre conduïa i m'han clavat una multa del quinze”, “aquella noia té un pitram del quinze”. Quin és l'origen? Admeto que, ara mateix, no ho sé del cert. Fa mesos vaig llegir en aquest diari un article de Ramon Solsona en què deia que a les ferreteries els feia la prova del quinze, que consistia a demanar una broca d'aquest gruix (en mil·límetres) perquè és poc habitual i si la tenien és que era un bon establiment.

No em puc resistir a un altre quinze. El Dúo Dinámico cantaven Quince años tiene mi amor, una apologia a la pedofília (innocent, d'acord, però lloar els encants d'una lolita des de l'edat adulta té aquest nom), amb una música enganxosa, prou perquè els lectors que passin dels 40 no se la treguin del cap fins d'aquí una estona.

15 són quinze es presenta com “un llibre per exercitar l'observació i la concentració mentre et diverteixes i descobreixes un món màgic i fascinant, fet amb material reciclat”. Màgic potser és un adjectiu poc adient, però d'engrescador sí que ho és. I per a totes les edats, no només per a nenes dinàmiques.

En un total de deu dobles pàgines (llàstima que no en siguin quinze, ja posats) trobem a l'esquerra l'enunciat de l'element que cal localitzar en cada cas: cotxes, robots, rostres, barrets, insectes..., sempre en quinze versions diferents. A la pàgina dreta hi ha un laberint o trencaclosques visual, creat amb fustes reciclades per Jordi Estivill amb les indicacions d'Àngels Navarro, on hi ha amagats aquests objectes, uns 180 en total.

Com a passatemps és senzill i, si ens quedem amb ganes de més, al final hi ha dotze preguntes concretes per a tot el llibre, com ara: “Entre tots els objectes que apareixen en aquest llibre hi ha tres penjadors i una agulla d'estendre. Els veus?” o “En alguna pàgina del llibre hi ha un paletí de paleta. Però en què s'ha convertit?”

Al més dels diferents estímuls que desperten, les pàgines tenen atractiu estètic. Es podrien emmarcar i penjar en una paret (amb l'original de fusta seria brutal!). I si ens plantegem la feinada i habilitat que demana construir aquests assemblages, molts lectors pensaran, com ara jo, que cal tenir una paciència del quinze!