Poemes, cartes i les golfes de casa dels avis

Pere Prats col·lecciona cartes des de petit. No les que li envien les admiradores (que potser també), sinó els naips de jugar a pòquer, a la botifarra o les vint-i-dues dels arcans majors del tarot. De petit, jugant a les golfes de casa dels avis (a Castelldans, a les Garrigues), en una calaixera va trobar un joc, del 1930, en què els bastos eren bitlles; els personatges, nens; els oros, pilotes... Per darrere, fotografies de futbolistes. Li van provocar una fascinació tan gran que encara manté encesa la seva creativitat.

El seu germà, Joan Prats i Sobrepere (no és que s'enfili damunt del Pere, és el segon cognom que abans m'he deixat d'escriure), va ser professor de llengua i literatura fins que es va jubilar i ha escrit diversos llibres i desenes d'articles de crítica. Un dia molt més proper que l'anècdota del seu germà, l'estiu del 2008, va llegir un assaig de la californiana Sallie Nichols en què relacionava els símbols de les vint-i-dues cartes del tarot amb la literatura.

Un germà dissenyador gràfic (entre d'altres rotatius, el Pere va ser força anys cap de disseny d'aquest diari quan era l'Avui, a més d'haver il·lustrat més de 75 contes infantils) i l'altre germà literat de docència i de lleure, i tots dos amb temps al davant, donen per a molt. I aquest molt ha estat el llibre Marea alta, amb poemes del Joan i cartes del tarot dissenyades pel Pere. En tots dos casos Prats i Sobrepere i nascuts a Reus.

Però no tot va ser un “vinga som-hi i tira milles”, l'atzar –què si no, parlant dels humans i del tarot?– va tenir a veure amb el procés inicial del llibre. El Joan volia dedicar un poema a cada arcà, però arribant fins al vint-i-quatrè, per tant li faltaven dues cartes. Li va demanar al Pere si les hi dibuixaria i el Pere va decidir crear el tarot sencer. I ho va fer fidel al seu estil de colors degradats, de jugar amb la tècnica del collage amb gravats antics i altres elements, molt en la línia de les animacions de Terry Gilliam, fundador del grup Monty Python.

El Pere, a més, dedica un dels tres annexos, que complementen el que és estrictament el poemari il·lustrat, a comentar el perquè de cada element simbòlic i en què s'ha inspirat per crear cada carta d'aquest nou tarot.

Pel que fa als poemes del Joan, són un devessall de sensibilitat i un magnífic joc referencial literari. Cadascun dels poemes, de llargades variables, està encapçalat per un epígraf, o més. Un dels annexos els reuneix i contextualitza. Així, el poeta universalitza el seu discurs íntim ajudat per les

paraules i versos d'autors com ara Bartra, Mesquida, Sagarra, Horikawa, Verdaguer, Salvat-Papasseit, Pasolini, Ferraté, Marçal, Kavafis, Leopardi, Maragall, Rimbaud, Arderiu, Vinyoli, Flaubert, Abelló, Espriu, Machado, Porcel, Akhmàtova...

Prats (Joan) s'inspira en l'Estellés que escriu “L'aire és ple de botelles amb missatges de nàufrags.” Quan la marea és alta i agafem una d'aquestes ampolles, la que brilla més, i l'obrim, pop (onomatopeia de l'esclat de l'ampolla de cava), ens rega l'ànima una escuma de poesia il·lustrada que cal assaborir per no perdre cap matís. Una ampolla amb una característica especial: el seu contingut no s'esbrava, com tampoc ho fa el record d'una tarda de jocs a les golfes de casa dels avis.