The Excitements: “El que fem és música clàssica”

Un grup de Barcelona, The Excitements, s'ha fet un lloc entre els exponents que expliquen l'auge del soul a escala europea. Amb quatre anys pelats de vida i un parell de discos, la banda –integrada per un grapat de veterans de l'escena sixties local i la cantant d'origen moçambiquès Koko Jean David– suma ja centenars de bolos arreu del continent i pot presumir d'haver estat inserida en el sac de bandes emergents per la referencial revista Mojo. “L'aparició de MySpace, que ara sembla un invent prehistòric, va facilitar molt les coses”, recorda Adrià Gual, guitarra rítmica del grup, en relació amb la seva bona acceptació europea. “Amb grups previs, com Fabulous Ottomans i Kongsmen, ja vam fer contactes a França o Alemanya i vam entendre que el nostre circuit natural no havia de ser Catalunya o Espanya, sinó Europa. Ceuta, ben mirat, està tan lluny com Frankfurt.”

A Barcelona, The Excitements van viure un punt d'inflexió quan, el setembre passat, van actuar a la plaça Catalunya durant les Festes de la Mercè. Avui, abans d'emprendre una nova gira amb dates al Jazz Cafe de Londres o el New Morning parisenc, la banda inaugurarà el Curtcircuit 2014 amb un concert compartit amb The Pepper Pots a la Salamandra de l'Hospitalet. L'1 de març, d'altra banda, se'ls espera al Black Music de Salt i, el 28, al Festival de Jazz de Terrassa. “Aquí, quan ve algú de fora, es diu allò de ‹com que és de fora se li fa més cas›. En molts llocs d'Europa hem d'admetre que nosaltres som ‹els de fora›”, diu Gual.

The Excitements presenten Sometimes too much ain't enough, amb el qual, després de fer un primer àlbum estrictament de versions, s'aventuren en el terreny de la composició pròpia. “És una cosa que tard o d'hora havíem de fer; no podíem estar massa anys més fent versions”, admet Daniel Segura, baixista. El disc ha estat enregistrat en mono (“la majoria de les nostres referències principals estan gravades així i no se'ns fa gens estrany; fixa't que els Beatles sempre van sonar millor en mono”, diu Segura) i, com el primer, ha estat produït per Mike Mariconda, icona garage. “Em va arribar a dir que toqués una mica pitjor, que ho estava fent massa bé. Em vaig desconcertar, és clar, però quan després ho escoltes ho entens tot.”

The Excitements saben que la moda soul que els permet tenir el vent a favor no durarà tota la vida. “És cíclic”, assenyala Gual. “Sabem que, quan passi, no tothom continuarà escoltant aquesta música, de la mateixa manera que, després del boom dels monjos de Silos, no tothom va continuar indagant en polifonia vocal.” Tot i la curta vida de The Excitements, però, els músics que l'integren fa ja massa anys que fan música per deixar-se endur per modes. “Tenim clar el que hem de fer i, sobretot, el que no”, apunta Gual. “Retro? Vintage? A la Simfònica de Berlín no se'ls diu pas que són revivalistes. En realitat el que fem és música clàssica, com ho és el soul que ens agrada. El que ens diferencia d'altres grups és la fidelitat a l'estil.”