Tràgica execució d'una utopia

La directora britànica Tamzin Townsend reconeix que va notar un calfred per l'esquena quan li van encarregar Tomás Moro, una utopía, escrit per Shakespeare. Ella no entenia com no n'havia sentit parlar mai abans d'aquesta obra d'un autor de qui creia que ho havia llegit tot. Ho va resoldre amb un gest de circumstàncies per amagar la sorpresa. Ho va entendre més tard. Aquesta obra, en realitat, és un text que pretenia fer justícia a Thomas More (en castellà, Tomás Moro, el canceller intel·lectual d'Enric VIII que no va voler resignar-se a canviar el seu parer), en el qual van participar cinc autors. William Shakespeare n'era un. Tot i que sí que se solien escriure obres de teatre a quatre mans, és insòlit aquest treball a deu mans. L'obra s'acabaria d'escriure just després de la mort d'Isabel I (filla d'Enric VIII) i del regnat dels Tudor a la corona britànica. Tomás Moro, una utopía és una adaptació d'Ignacio García May (L'onada, Lliure de Gràcia 2013), que ha completat aquell text amb noves veus com la d'un historiador que ajuda l'espectador a contextualitzar l'escena. L'obra, que significa la primera producció de la universitat a distància de La Rioja, UNIR, es representa al Barts fins al 9 de març i inclou trobades amb els actors (aquest vespre, després de la funció) i també amb l'adaptador (demà mateix).

L'autor d'Utopia era un personatge rellevant en la cort d'Enric VIII, fins al punt que el monarca el va triar perquè l'ajudés a governar. El monarca va decidir separar-se de Caterina d'Aragó per poder casar-se amb la jove Anna Bolena. El divorci va aixecar polseguera perquè el va impedir el Vaticà. La decisió del monarca va ser nomenar-se màxim representant de l'Església al seu territori. Thomas More, devot convençut, va optar per no opinar, però el seu silenci era tan revelador que el van obligar a donar una opinió. El seu favor al Vaticà el va dur a l'execució, i la seva família, a un futur gens lloable, quan havien estat sempre molt ben considerats.

Thomas More devia ser un personatge de referència, també per a Shakespeare. És More el que diu que Ricard III era geperut. I Shakespeare construeix el personatge deformat, i, al final, canviant el seu regne per un cavall. Ara fa poc s'ha comprovat que Ricard III, en realitat, tenia l'esquena recta. Però More devia jugar amb aquesta afecció física metafòricament, per fer evident la seva ment recargolada, que manipulava per aconseguir les màximes cotes de poder.

L'obra té un final tràgic però també una forta dosi d'humor àcid. Perquè More en gastava sovint. Rèpliques com ara “Li enviaré [a Enric VIII] per la meva ofensa un cap reverent” (el van decapitar), diu prou d'aquest humor negre. Tomás Moro, una utopía és una peça desconeguda perquè es noten massa les costures entre els cinc autors i no és prou reeixida. L'adaptació de García May li ha donat una convenció que ho fa molt entenedor i que equilibra els desajustos quan el text d'un autor topa amb el d'un altre. Per l'actor José Luis Patiño, el treball escrit per Anthony Munday, Henry Chettle, Thomas Dekker i Thomas Heywood esdevé un entranyable catàleg de maneres d'escriure al Londres de finals del segle XVI.

En tot cas, en aquesta obra ja es percep com un intel·lectual ho tenia tot a favor i ho perd tot, només pel fet de ser fidel a la seva consciència. Aquesta rectitud fascina avui, comenta la directora, tot comprovant la dificultat que les persones que ostenten poder siguin honestes i coherents. Però, tot i la tragèdia, “es respira un esperit de molta felicitat” perquè alleuja poder mostrar l'actitud ferma i conseqüent. Però no és tampoc una obra que el busqui santificar, insisteix Townsend. I és que ell també dubta i s'adona que la seva actitud heroica porta conseqüències que superaran el seu propi destí: el de la seva família. El personatge de Thomas More l'interpreta José Luis Patiño: calia un intèrpret que fos versàtil, tant en la part dramàtica com, sobretot, en la còmica.