El calendari festiu català al segle XXI (I)

Avui la gran majoria de ciutats i viles catalanes disposen d'un calendari festiu més o menys fix. En l'actualitat, al llarg de l'any, aquest calendari sol tenir dues festes principals que hom anomena majors. Una durant l'estiu, entre juliol i setembre (en alguns cassos a l'octubre) que rep el nom de Festa Major. L'altra en període hivernal denominada amb el contradictori apel·latiu de Festa Major petita; aquestes últimes cauen durant el més fred de l'any, entre sant Antoni i abans que comenci el carnaval: sant Pau ermità, sant Antoni, sant Vicenç, sant Sebastià, la Candelera. sant Blai, santa Àgata, etcètera, són les diades més recurrents (moltes d'elles traslladades al festiu més proper).

Una tercera data festiva generalitzada, que s'afegeix al calendari anual, és la celebració dels antics mercats locals, la Fira, que en algunes poblacions, com ara Girona, ha ultrapassat el pur interès mercantil, origen de l'esdeveniment, transformant-se en una celebració festivo recreativa, a mena de Festa major. Extern a aquest calendari general algunes poblacions, potser més idiosincràtiques, encara disposen d'alguna altra festivitat que les singularitza. Un exemple és la celebració de la Patum a Berga, per Corpus Cristi. També, dins d'aquestes singularitats, cal contemplar les celebracions amb cicle més llarg, les decennals de Valls, o les sexennals de Morella.

Altrament, al llarg de l'any, i a tot l'espai català, hom celebra les festivitats universals de la cultura mediterrània: el carnaval; la Setmana Santa i la Pasqua; el mes de maig de les flors i l'arbre, sant Jordi i la Santa creu; les revetlles estiuenques de sant Joan, sant Pere, el Carme, sant Jaume, sant Cristòfol, santa Rosalia...

I saltant-nos, per arxiconegudes, les festivitats d'agost, època de les més sonades festes majors, sobretot pels volts de la Marededéu d'agost, segueix un setembre encara ple de celebracions festives, la Cinta, santa Tecla, la Mercè, sant Miquel.

La setmana vinent, continuem.