Escapar de la gàbia d'or

Quan comencem aquesta novel·la ens pot fer l'efecte d'estar llegint una d'Enid Blyton, de les sèries d'internats femenins: Torres de Malory, Santa Clara o Elizabeth, gràcies a l'acurada ambientació i a la descripció dels sentiments i percepcions de l'Eulàlia, la protagonista. Però la novel·la va més enllà pel que fa a l'ambició, perquè ens narra de manera versemblant el dia a dia d'una burgesa barcelonina, de setze anys, a principis del segle XX, però també de com l'atzar li obre la porta de la gàbia d'or en la qual viu i com s'adona de la difícil realitat en què sobreviuen milers d'obrers.

Cinta Arasa (Tortosa, 1978) va guanyar la darrera edició del premi de narrativa juvenil Enric Valor amb aquesta novel·la d'iniciació, en què la filla d'un empresari del tèxtil de Barcelona fa la maleta el juny del 1909 per acompanyar –i fer d'intèrpret– el seu pare fins a una localitat propera a Liverpool per tancar una compravenda de maquinària. Allà, de la mà del jove obrer Oliver, l'Eulàlia serà conscient que els obrers són explotats pels amos, tant si són anglesos com si són catalans, i coneixerà l'amor.

Mentre pare i filla són de viatge, a Barcelona té lloc la Setmana Tràgica, de la qual només tenen notícies tardanes. El pare pateix per la dona i els altres fills. L'Eulàlia, a més, pateix pels obrers de les fàbriques, fins al punt d'implicar-se traint les normes d'educació i relació que pertoquen a la seva classe social i pagant el preu que correspongui.

Arasa manté un bon ritme narratiu, afegint detalls d'intriga, com ara des d'on ens escriu l'Eulàlia, què passa amb l'Oliver i quina relació té amb l'amo. Els diàlegs estan molt ben treballats i la documentació, veiem als agraïments, que ha estat exhaustiva –tot i un parell de llicències poètiques que no costa gens concedir-li.

Ens quedem amb ganes de més Eulàlia Pallarès Camprubí, amant de la lectura, de cor net i sentiments nobles. Una magnífica aproximació, original i fidedigna alhora, a una època convulsa de la nostra història.