Programes en qüestió

Compartir la producció

La descoordinació en la programació d'exposicions en els museus públics ha estat un mal endèmic. Ara, després d'uns quants anys de lamentar-nos a cada inauguració que aquesta ha coincidit amb no sé quants vernissatges més, l'agenda està mínimament coordinada. Des de Barcelona ens satisfà pensar que es fan moltes coses, hi ha una autocomplaença a justificar-se a partir d'una agenda atapeïda, que tranquil·litza polítics i sector cultural, però hi ha altres aspectes poc o gens revisats de la despesa pública que genera la programació dels grans equipaments. La manca de coordinació en la producció d'exposicions fa que la despesa s'esgoti en un sol lloc quan podria costar la meitat si es comparteix.

Tots tranquils

La improvisació, el protagonisme, la desconfiança envers altres iniciatives que no són les pròpies, la falta de competència i l'enaltiment de la tasca feta per part de les institucions mateixes que proveeixen els grans museus dels recursos públics acaba, finalment, amb un cofoisme generalitzat, mentre la borra s'acumula sota l'estora i l'avenç al cap dels anys és molt relatiu. Ho és tant que la crítica desapareix, les estructures s'anquilosen i es mengen la major part del pressupost, les feines de veritat s'encarreguen a fora i ningú no té temps ni de contestar els correus. O hem d'interpretar els silencis com una tàctica generalitzada perquè ningú no molesti? Aquests són els equipaments que volíem?

Repeticions innecessàries

Ningú no revisa les repeticions sobre el mateix tema als nostres museus i equipaments públics. Fa uns anys, el 1999 la Fundació Antoni Tàpies va fer una exposició del grup conceptual anglès Art & Language, dos anys després que tingués un espai destacat a la Documenta 10. Ara, el Macba anuncia altre cop una exposició d'aquest grup, amb motiu del dipòsit d'una documentació privada d'aquest col·lectiu cedida en préstec al museu per cinc anys, que ja s'esgoten, i que s'ha hagut de restaurar i catalogar. Els catalans hem de pagar dues exposicions d'Art & Language en tan poc de temps i un elevat cost de restauració per una cosa que no és nostra? Actualment, la Fundació Tàpies exhibeix una mostra documental i educativa que ocupa la sala principal dedicada a Allan Kaprow, quan fa pocs anys va tenir lloc una extensa exposició sobre aquest autor al CCCB. No hi ha més autors per exposar? També el Macba ha anunciat una altra retrospectiva de Miralda, artista que admirem, però de qui hem vist una retrospectiva a La Caixa, una altra a l'IVAM, una altra a la Virreina i una de recent al Palacio de Velázquez a Madrid, organitzada pel Reina Sofía el 2010. No es podia compartir amb el Macba?