El cercle de la realitat

Quin sentit té practicar l'hiperrealisme pictòric quan ja tenim la fotografia, que ens sembla (si més no aparentment) la més realista de les disciplines artístiques? És un pregunta lògica, sobretot quan contemplem pintures en les quals és molt difícil distingir que ho són per la seva exactitud amb la realitat. Ganes de l'artista de demostrar el seu virtuosisme? Ganes d'acontentar un públic que, encara (!!!), només aprecia l'art que copia fidelment la realitat?

En molts casos deu ser així, però hi ha altres pintors que havent optat per aquest estil, absolutament al marge de les modes, busquen altres camins. És el cas de l'asturià resident a Barcelona Daniel Cuervo (1972), especialista (virtuós, per què no dir-ho) a realitzar paisatges urbans de sorprenent aparença fotogràfica. Cuervo va decidir que practicaria el realisme pictòric quan el 1993, sent estudiant de la Facultat de Belles Arts de Barcelona, va visitar l'exposició antològica que el Museu Reina Sofia va dedicar al mestre de la pintura realista espanyola Antonio López. “Vaig pensar: «Això és pintura», i vaig tenir clar el que volia fer d'aleshores endavant”, recorda.

Barcelona, sobretot, però també altres ciutats com ara Madrid, París, Londres, Pamplona i Sant Sebastià, han estat captades pel detallista pinzell de Daniel Cuervo, que per pintar tres petits edificis que apareixen al fons del paisatge s'hi pot arribar a passar vuit hores. “Potser perquè provinc d'un ambient rural em fascinen tant les ciutats –explica–, perquè de moment no vull pintar cap altra cosa.”

Una altra pregunta immediata que ve al cap quan es contemplen les pintures de Cuervo és com s'ho fa. “El principi de tot és la fotografia. Fotografio un paisatge però només quan ho tinc molt clar. En certa manera busco el quadre en la realitat. La foto és només una eina perquè és un cop al taller quan trio l'enquadrament i copio el paisatge a llapis sobre el suport de fusta. Després el pinto buscant també la llum exacta del moment. Dono el procés per acabat quan en el quadre torno a veure la realitat que havia vist el dia que vaig fer la fotografia.” El procés és, per Cuervo, tant o més important que el resultat final. És un viatge circular d'una realitat a una altra.

Amb aquest mètode, Cuervo ha realitzat el conjunt de vistes des del mar del port de Barcelona, preses, segons confessa, des d'una golondrina, i que aquests dies exposa a la sala Parés de Barcelona. Aigua, cel rosat de capvespre, els reflexos en el vidre del vaixell i la sempre eterna calitja. “És una visió moderna del paisatge barceloní. No és una postal típica”, remarca el pintor.