Canvi d'aires

Punt i a part

Hi ha moments que tens la sensació que estem en un final d'etapa, en l'enterrament sense funeral d'un panorama artístic sorgit als anys setanta. Un símptoma n'és el trasllat de la galeria Joan Prats, de la rambla Catalunya, 54, a la seu de Polígrafa, al carrer Balmes, 54. Almenys conservarà el número. L'emblemàtica sala d'exposicions, dissenyada per Josep-Lluís Sert a l'antiga barreteria del mecenes Joan Prats, no ha pogut afrontar els canvis imposats per la nova llei d'arrendaments urbans. Mal temps per a les arts i la cultura, que Joan de Muga mira de tirar endavant, malgrat la crisi, que ha fet trontollar l'espai simbòlic d'aquest establiment, obert l'any 1976 i que ha apostat al llarg de 27 anys per artistes puntals de l'art català i per alguns artistes internacionals rellevants.

Gosadia

Encara recordo haver dibuixat els plecs de la roba que cobria el terra de la galeria quan Christo va fer el projecte d'embolicar el monument a Colom, que Barcelona no va entendre ni tirar endavant, o quan Miralda exposà els monuments de la ciutat fets de xocolata, amb les parets de la galeria pintades amb una capa fina de xocolata a la seva excelsa mostra Mona a Barcelona (1980). Els puntals de la galeria: Ràfols-Casamada, Guinovart, Hernández Pijuán, Tàpies, entre altres artistes, ja no hi són, i el col·leccionisme de la seva generació també ha desaparegut o no està en condicions de seguir altres nous valors, com ara Frederic Amat, Ferran García Sevilla, Muntadas, Perejaume, Javier Peñafiel, Eulàlia Valldosera, Fernando Prats o Jordi Alcaraz. És clar que és necessari un canvi de model que, de fet, la galeria Joan Prats ja va iniciar el 1992 a l'entorn de les Olimpíades, quan va obrir la Fundació Espai Poblenou al passatge Saladrigas, dirigida per Glòria Moure, amb Jannis Kounellis, Bruce Nauman, John Cage, Lawrence Weiner i Aureli Ruiz.

Cultura del projecte

Després d'uns anys tancat, aquest magatzem del passatge Saladrigas, 5-9, s'ha obert per mostrar peces de la galeria, un espai industrial que reviu ara les instal·lacions d'aquell moment històric, que a hores d'ara ja haurien de tenir els nostres museus. Tant de bo aquest espai serveixi per practicar la cultura del projecte, que els artistes puguin expandir-se creativament més enllà del format sempre petit a què obliguen les parets d'una galeria. Canvi de lloc, però també reestructuració de personal i, com que quan es tanca una porta se n'obre una altra, Anna Belsa, sempre present a l'espai Artgràfic de Balmes, 54, va obrir ahir el seu propi espai, El Quadern Robat, a Còrsega, 267, amb Un canvi d'aires, amb obra dels artistes sobre els quals ha escrit al seu blog. A tots, molta sort.