Flari?

A Castellserà sento anomenar un flari que no és ni el Mag Lari ni El Fary, sinó un frare. En la llegenda fundacional de la vila hi ha un noble i un bisbe que malden per construir-hi un castell o un monestir. Al capdavall, venç el noble, i “castell serà”, però de frares l'Urgell n'és ple i prou que en tenen l'hàbit, de referir-s'hi d'aquesta manera. Flari també té un ús lingüístic no clerical associat al joc d'esfullar roselles (o roelles, o encara puputs, que és com en diuen a Castellserà). Resulta que la canalla agafa aquesta flor de primavera quan encara està tancada i n'arrenca els pètals per veure si és “monja, flari o capellà”, en clerical correspondència al joc d'esbrinar si és “gall, gallina o pollet” que fan a les contrades on la rosella és anomenada gallgallaret (o quiquiriquic, pipiripip o altres variacions gallinàcies). La gràcia d'aquest ús floral de flari és que podria venir induïda per contaminació del verb flairar, que vol dir olorar i prové del llatí fragare. Aquesta és la fragància que ensumo en un salispàs, que diuen els castellseranins per dir de pressa, en un pim-pam. Busco salispàs a l'Alcover-Moll i veig que ve de fer salpàs, quan els capellans aspergeixen aigua amb el salpasser per beneir la gent, en un pim-pam, és a dir, en un salispàs. De fet, llegeixo que a Menorca “fer es solpàs” vol dir fer una visita curta, com de passada... Té tota la flaire de contenir un doble sentit sexual que Alcover amaga. Però vaja, això ja no depenia només del flari.