La crònica
Quan la figura del monstre està devaluada
El tema de la monstruositat Albert Sánchez Piñol l'ha tractat sobradament, tant des del vessant de la seva formació –és antropòleg estructuralista– com des del vessant d'escriptor, tal com ha deixat patent en obres com ara La pell freda, Pandora al Congo i Tretze tristos tràngols. Ahir s'hi va poder esplaiar de valent en la conferència inaugural del Mot, el Festival de Literatura de Girona i Olot, que celebra la primera edició enfocant la mirada en la literatura fantàstica.
Davant d'un auditori de La Mercè ple, l'autor de Victus va oferir una lliçó magistral amb el seu estil oral, proper i divulgatiu, en la qual va fer un repàs al concepte de monstruositat i va catalogar algunes de les tipologies de monstres més comunes. Va començar pel final, i no es va estar de sentenciar que la figura del monstre actualment està d'allò més devaluada. Ho va exemplificar amb aquests preadolescents que devoren sèries i films de vampirs i homes llop enamorats, tot menjant “piruletes”. “Els monstres han de fer por!”, va exclamar, tot afegint-hi: “Si Bram Stoker aixequés el cap!”
Per contrarestar el llast que sovint pesa sobre la literatura fantàstica, Sánchez Piñol va recordar que el naixement de la pròpia literatura s'emmarca en aquest gènere, tot citant l'epopeia de Gilgameix de l'antiga Sumer. Sobre l'evolució del monstre i la seva universalitat, va comentar que la seva figura és un dels pocs elements transculturals, perquè és patent a totes les cultures. Quin infant no ha patit els seus propis monstres, recordava. Aspectes com ara la “colonització” del monstre a través de “l'estupidesa humana”, l'ús que en fa sovint el poder polític d'apoderar-se i projectar la monstruositat –amb casos actuals com el dels immigrants de Ceuta–, apunts sobre el monstre postmodern o la invenció dels freaks van planar pel seu discurs, que molts hauríem volgut que s'allargués. Per concloure va desvetllar-nos com el monstre actual està tan present a la realitat, com el cas que ens afecta de prop amb un estat que fa servir mecanismes d'exclusió atacant les coses que més estimem els catalans: la democràcia, la cultura i la cohesió social. Això sí que fa por.