Crítica
música
Demà, no ho sabem, però divendres érem aquí
On seràs demà? és la pregunta existencial que es fa Joan Dausà i que dóna nom al seu segon disc, que sortirà a la venda el 15 d'abril però que abans-d'ahir va presentar en directe al concert que va oferir en el marc del Festival Strenes. Després de dos anys picant pedra, vuitanta concerts i rebre un Gaudí per la banda sonora de Barcelona, nit d'estiu, el músic de Sant Feliu del Llobregat ha crescut musicalment i s'ha guanyat un lloc destacat en l'escena musical catalana com a cantautor, romàntic i intimista.
Si amb l'anterior gira ja va demostrar que era més que un cantant d'una cançó bonica –Jo mai mai– ara ha tornat amb convicció per oferir el que fa millor: cançons que paradoxalment són tristes i melangioses però que, emocionalment i musical, són intenses, encoratjadores i fins i tot alegres. Amb un públic entregat des del primer instant –feia dies que les entrades estaven esgotades–, Dausà i la seva talentosa banda de músics (antigament coneguts com Els Tipus d'Interès) es van entregar fort per vendre les noves cançons del seu segon treball discogràfic. Molt ben acollides, d'aquestes van destacar Més enllà, amb la qual va obrir el concert, la vibrant On seràs demà? –que va repetir per cloure els segons bisos–, la potent També sóc jo, la conclusiva Epíleg, la corejada Quan ens creuem i aquest bell homenatge a Lluís Llach que porta per nom Quan soni la tendresa.
El concert, ben vertebrat i equilibrat amb cançons de l'anterior treball –com ara l'estimada Senyor Sommer i l'ós polar, o les ovacionades M'hauria agradat, Truca'm i, és clar, Jo mai mai ja en els bisos– restarà a la memòria dels assistents, alguns d'ells descobridors d'aquest músic amb una veu increïble i una carrera fructífera al davant.
Tots plegats vam sortir encantats i a més amb la resposta a la seva pregunta inicial. Demà? No sabem on serem, però sí on érem divendres: a Girona, un nit de primavera.