NARRATIVA CIENTÍFICA
David Bueno i Torrens
Ciència en ficció
Segons el químic i escriptor Carl Djerassi, la ciència en ficció és “el gènere literari que utilitza arguments i trames narratives de caràcter científic on es plantegen dilemes ètics relacionats amb la ciència i la implicació social d'aquesta”. Sovint, aquests relats són escrits per científics que, a banda de la seva tasca professional, són també uns autèntics lletraferits. I n'hi ha una bona colla que són de parla catalana. Amb aquest plantejament, Mètode ens presenta una nova monografia titulada, precisament, Científics lletraferits, editada per dos actius membres d'aquest col·lectiu: el biòleg, professor i escriptor Jordi de Manuel, i el metge, investigador i també escriptor Salvador Macip.
Conté vint històries independents escrites per vint científics lletraferits, entre els quals n'hi ha de prestigi reconegut, com Miquel de Palol, Carles Zafón, Isidre Grau, Amàlia Lafuente i Daniel Closa. En les narracions, agrupades en set categories –Història, art i atzar; Vida i mort; Ciència i crims; Interfícies i jocs; Fer ciència; Paisatges naturals i humans i Altres mons–, desfilen personatges quotidians a través d'imaginatives, però sovint molt reals, trames cientificomèdiques. També apareixen elements ben nostrats, com castellers, hospitals afectats per les retallades, centres universitaris i ecosistemes naturals i humanitzats, i enveges, èxits, triomfs, somnis i desenganys. No totes tenen la mateixa qualitat literària, però tanmateix superarien amb molt bona nota els estàndards del conte curt; i sens dubte fan bona la cita inicial respecte què és la ciència en ficció: científics lletraferits amb ganes de reflexionar, i de fer reflexionar.