Un segle de paisatges

Al Museu d'Art Modern de Ceret hi ha una interessant exposició, oberta fins al 31 d'octubre, on es poden veure obres de molts dels artistes del segle XX que van fer estada, en algun moment de la seva vida, a la capital del Vallespir: Pablo Picasso, Déodat de Séverac, Auguste Herbin, Pierre Brune, Chaïm Soutine, Jean Marchand, Frank Burty Haviland, Maurice Loutreuil... i, és clar, Manolo Hugué. L'exposició justifica per ella sola l'anada a la població dels sac-i-corda. Si, a més, hi aneu en matí de dissabte, podeu fer un tomb pel mercat, que té molt de caràcter. Es pot anar a Ceret per altres motius però, sobretot, s'hi ha d'anar a aprendre una lliçó: els municipis petits, si saben jugar bé les seves cartes, també poden tenir equipaments de primera classe, que serveixin per dinamitzar-los culturalment i econòmica. Els municipis petits, si són sensibles al seu passat, si estan amatents a les potencialitats de l'entorn, també poden organitzar activitats d'alta volada atractives per a persones que viuen a molts quilòmetres, activitats que des del més arrelat localisme tinguin projecció i vocació global. Els municipis petits, si tenen mentalitat de guanyadors, no s'han de limitar a esperar que els plogui el mannà del cel, sinó que han de lluitar per algun projecte que els situï en el mapa, que els atorgui un nom, que els converteixi en un punt d'obligada referència. Tot això es pot aprendre a Ceret, on fa anys van construir un equipament cultural de nivell. Aneu-hi, visiteu el museu dirigit per Joséphine Matamoros i penseu en la lliçó que ens dóna. Des de la recuperació democràtica els nostres pobles han fet un salt en molts aspectes però, per desgràcia, la lliçó de Ceret encara no l'han apresa. Molts encara es pensen que s'han de resignar amb l'anar tirant. Quan obriran els ulls? Una mica de visió estratègica, per amor de Déu...