cultura

El procés, nou gènere

En els últims anys, el moment polític que viu Catalunya ha propiciat l'aparició d'un nombre creixent de títols que l'analitzen des de totes les perspectives

Tres dels llibres més venuts pel Sant Jordi de fa un any tenien relació amb el moment polític

La política interessa. Ho reflecteixen les enquestes, ho referma el suport massiu a tota mena d'iniciatives de caràcter popular i n'és un altre indicador el nombre creixent de títols relacionats amb el procés o, més directament, amb el camí cap a la independència. És el gènere procés, que ningú sap si ha vingut per quedar-se, però que està tenint un fort impacte entre un públic interessat en uns treballs que analitzen el moment polític des de totes les perspectives possibles: de la històrica a la futurista, passant per l'analítica
o la documental.

Un altra prova que el gènere enganxa: tres dels llibres més venuts per Sant Jordi de l'any passat tenien relació directa o indirecta amb el procés. L'indiscutible Victus (La Campana), d'Albert Sánchez Piñol, Desmuntant la caverna (Angle Editorial), del periodista Jofre Llombart i S'ha acabat el bròquil (Ediciones B) del també informador Jaume Barberà, van figurar entre les primeres posicions del rànquing. Una circumstància que abonava el camí al gènere procés, que torna carregat de títols per la diada d'enguany.

Llombart i Barberà repeteixen. El primer, amb Doncs jo, ara, votaré sí (Angle Editorial) un recull d'entrevistes a persones que s'han sumat al procés tot i venir d'un entorn que convidaria a pensar el contrari. Barberà presenta 9N 2014, fruit d'una entrevista amb Josep Maria Fonalleras. Altres autors que eixamplen el gènere són el periodista Tian Riba, amb 9-11-2014. Crònica d'un trencament (La Mansarda) i el portaveu d'ERC al Congrés Alfred Bosch, amb un volum curiosament adreçat al públic espanyol i que es titula Como amigos (Galaxia Gutemberg). Torna, també, Josep-Lluís Carod-Rovira amb 2014 (Pagès Editors), en el qual intenta explicar el creixement exponencial que l'independentisme ha experimentat d'un temps ençà.

Entre els llibres de contingut històric relacionats amb el procés, cal referir-se a Espanya contra Catalunya (Editorial Base) amb el qual Jaume Sobrequés recull i analitza els fets que van succeir abans i durant el simposi del mateix nom celebrat el desembre passat a Barcelona. O Barcelona 1714. Testimonis d'una ciutat assetjada (Angle Editorial), un deliciós recull de cartes, dietaris i cròniques de l'època editats per Xavier González Toran. També 1714. Entre dos focs (Edicions 62), de Jordi Mata, ofereix un interessant relat de la Guerra de Successió a mig camí entre el rigor històric i la ficció.O Història de Catalunya al revés (Ara Llibres) amb el qual l'historiador Jordi Creus i l'activista i cantant Francesc Ribera Titot intenten posar de manifest la tergiversació gens involuntària que ha patit la història de Catalunya. Per tancar aquest capítol, La Guerra de 1714 (Pòrtic) de Joaquim Alvareda i Joan Esculies analitza la pèrdua de les institucions catalanes i l'impacte que va suposar per a la societat catalana d'aquella època la pèrdua de les institucions pròpies, mentre que Patrícia Gabancho retrata el paper de les dones en la guerra a Les dones de 1714 (Columna).

Reflexió i retrat

Els llibres fruit de converses també tenen el seu apartat. A més del ja esmentat 9N 2014, de Jaume Barberà, a les llibreries es pot trobar un extens compendi de títols basats en aquesta fórmula. Per exemple, a Marta Rovira, cada dia més a prop (Pòrtic) la periodista Eva Piquer ofereix un interessant retrat de la secretària general d'Esquerra. El mateix que fa Teresa Pous amb Servir Catalunya. Artur Mas. L'home, el polític, el pensador (Ara Llibres) amb la figura del president de la Generalitat. També fruit d'una conversa igualment interessant, però segurament menys formal pel caràcter indòmit dels dos personatges, és Sí-Sí o Sí-No (Deu i onze edicions), escrit per Àstrid Bierge arran del diàleg, amb arguments sovint enfrontats, entre Vicent Sanchis i Xavier Sardà.

L'anàlisi també té el seu espai en l'oferta del gènere. N'és un exemple Construint un estat nou (Angle Editorial), on Jaume Sellarès fa un exercici memorialístic que ajuda a entendre com hem arribat a aquest punt. O el Catalonia, next brand in Europe (Ara Llibres), on Albert Castellón analitza com hauria de fer-ho el nou estat en aspectes com el màrqueting o la gestió empresarial. Finalment, Jaïr Domínguez demostra que una anàlisi no té perquè ser seriosa amb un llibre fet per provocar: 99 coses que hem d'aniquilar si volem ser independents (Ara Llibres). Oferta variada per a una novetat que no para de créixer: el gènere procés.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia