Refet pedra a pedra

“Aquell país que és capaç de mirar enrere i de mantenir la voluntat de recuperar tots els testimonis fundacionals és un país que mira endavant.” Fent referència a Catalunya i al monestir de Sant Pere de Casserres, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va reivindicar així la importància de conservar el patrimoni històric en la visita que va fer dissabte a aquest monestir situat a les Masies de Roda. En diverses ocasions, el conseller havia mostrat interès per visitar-lo. Data del segle XI, està declarat monument historicoartístic pel decret del 3 de juny del 1931 i és l'únic monestir de l'orde benedictí que hi ha a Osona. La seva visita ha coincidit amb l'acabada de les obres de restauració de les cobertes. Com que l'acte és dins el període preelectoral, no se l'ha pogut anomenar inauguració, tot i que el Consell Comarcal d'Osona, propietari i gestor del monument, se'l va prendre com a tal.

Fa poc temps que ha acabat la restauració d'una teulada que, alhora que és única, ha estat força problemàtica. Les obres van engegar el 2012 amb mal peu. El concurs de creditors de l'empresa que les estava executant, Art i Construcció, va deixar una tercera part de l'actuació pendent. Durant un temps, la coberta inacabada va estar tapada provisionalment amb una lona per evitar que la humitat la fes malbé. Finalment, l'empresa Construccions Ferrer s'ha encarregat d'enllestir la restauració de
la coberta i també de fer altres actuacions més petites. Tots els treballs s'han finançat amb aportacions de La Caixa i la Diputació de Barcelona.

L'any 1997, quan es va restaurar tot el monestir, que en aquell moment estava en ruïnes, es va descobrir que conservava tota l'antiga coberta de lloses de pedra, un material que s'utilitzava habitualment en el segle XI en lloc de les teules aràbigues, i es va acordar que es conservaria en les parts que fos possible. Aquesta conservació, però, va ser fallida i, l'any 2004, es va haver de reparar. La coberta del presbiteri es va refer amb les lloses de pedra aprofitables i es va acabar amb pedra de Sant Vicenç, de textura i color molt semblant a les lloses originals. Fa quatre anys, però, un informe elaborat amb el suport del programa Romànic Obert de La Caixa alertava del despreniment de fragments de morter. Els tècnics van creure que calia refer la coberta pedra a pedra. Un dels restauradors que hi ha treballat, José María Lázaro, explica que “la coberta del segle XI s'ha desmuntat pedra a pedra”: “Cada peça s'ha documentat i numerat. Les que estaven malament s'han restaurat i s'ha tornat a muntar la coberta com era l'original.” Lázaro reconeix que ha estat un treball molt dur perquè treballaven “amb una inclinació important, amb condicions meteorològiques adverses i amb algunes pedres que pesaven 100 quilos”: “Hem mogut 130 tones de pedra. Era un repte i l'hem superat.” D'aquesta manera ha acabat el calvari per enllestir la coberta. Ara, els esforços del Consell Comarcal se centren a portar més visitants al monestir. El nombre de visites, prop de 20.000 a l'any, no fan justícia a la importància del monument. Des del consell s'estan fent diverses accions per atraure visitants, com per exemple cicles culturals o posar-lo a disposició d'ajuntaments i entitats.