Intimitat i persuasió

La tercera jornada de la Schubertíada a Vilabertran, amb Nikolai Bortxev, Yamei Yu i Wolfram Rieger, va oferir un interessant programa que va començar amb sis exquisits lieds de F. Joseph Haydn. En la seva concepció del gènere i amb la seva contribució, Haydn busca emancipar la part instrumental de la vocal, així com derivar el passatge estròfic cap a una concepció continua de la narració musical que li atorga un cert caràcter romàntic d'aprofundiment, i l'ús, sempre intel·ligent, dels recursos harmònics i humorístics ajuden a expressar amb més contundència el contingut narratiu i dramàtic del text.

I les exigències del públic de Vilabertran van ser satisfetes amb l'elegància i la senzillesa despresa per la veu de Bortxev, amb un timbre obscur en els greus, però molt vellutat i potent en el registre mitjà. La vetllada, que va continuar amb sis lieds de Felix Mendelssohn a la primera part, va transcórrer en un ambient captivador, sense grans ostentacions però amb seguretat i savoir faire.

La sensació d'encant va ser més acusada a la segona part, que Bortxev i Rieger van obrir amb els esplèndids i intensos lieds de Richard Strauss, excepcionals des del punt de vista harmònic i d'una gran força dramàtica.

Nikolai Bortxev és musical, refinat i detallista. Contínuament es mou en un interessant equilibri entre el concepte i el sentiment, la qual cosa facilita la transmissió d'una desimboltura i d'una seguretat que permet l'oient relaxar-se i gaudir d'una manera serena de cada una de les cançons. Bortxev sap entrar perfectament en l'estil i en la vida de les cançons. És un cantant que fraseja amb gust i sense artificis. El programa va concloure amb una íntima i persuasiva interpretació del Notturno d'Strauss i del Wo? d'Othmar Schoeck, en què els intèrprets van estar magnificament acompanyats per la violinista xinesa Yamei Yu.

El pianista Rieger, experimentat acompanyant de lied, va recolzar el cant del baríton bielorús amb maduresa i sobrietat. Sense buscar protagonisme, va transmetre magistralment la problemàtica de les tensions produïdes entre la declamació i el text i l'exigència pròpia del fraseig musical a través d'una concepció pianística de gran volada, i va aportar en tot moment l'equilibri necessari que permet arribar a les subtileses d'aquest repertori.

Definitivament va ser un recital intimista, dolç, persuasiu i gratificant, que Nikolay Bortxev, Yamei Yu i Wolfram Rieger van abordar des de la contenció i el bon gust.