L'editor que venia farina

Lluís Pagès i Marigot estava fent cua en una terminal de l'aeroport de Bolonya quan va rebre una trucada d'un secretari de la conselleria de Cultura. Ferran Mascarell volia parlar amb ell. Així, treballant, mirant d'escampar el llibre fora de les fronteres del país tot i haver deixat formalment la direcció de Pagès Editors en mans de la seva filla, va rebre l'editor lleidatà la notícia que se li concedia la Creu de Sant Jordi, la distinció més gran del govern de la Generalitat. “Em va sorprendre molt, mai vaig pensar en medalles ni premis ni res semblant, l'únic que sé fer és treballar”, ha explicat Pagès.

I ho està fent des de fa 44 anys en el món editorial. Hi va arribar sense haver-s'ho proposat, per un joc del destí. Nascut a Gironella (Berguedà), va estudiar comerç i es va especialitzar en producció agrària a Arenys i va entrar a treballar a la cooperativa de Guissona, llavors molt més modesta que el gegant agroalimentari que és avui. “La meva feina era parlar amb productors i proveïdors, vendre farina, aquesta mena de coses, però en casar-me amb la meva dona vam decidir marxar cap a Lleida perquè ella pogués desenvolupar la seva carrera musical”, recorda. Va trobar feina de linotipista; després, d'impressor, i després de diverses experiències i iniciatives va acabar creant el seu propi segell l'any 1990. “En realitat hi estava abocat des de la meva infantesa: la mare era una lectora excepcional, tenia la casa plena de llibres i els llegia tots, sobretot Tolstoi i la gran novel·la del XIX, i de la literatura catalana ho sabia absolutament tot”, recorda. “Ella va ser clau en les primeres passes en el món editorial, els seus consells van ajudar a prendre decisions encertades”, explica Pagès.

La petita editorial lleidatana es va convertir amb el temps en la més gran fora de Barcelona, al servei del públic i dels autors lleidatans però sobretot amb una mirada nacional, al conjunt de la cultura catalana, publicant textos d'autors d'arreu dels Països Catalans i amb presència a totes les llibreries del país. I a l'exterior. També ha creat una filial en castellà, Milenium, amb presència important a Mèxic, Xile i altres països d'Amèrica Llatina. A Lluís Pagès el gremi li ha reconegut les seves gestions per aconseguir que la cultura catalana fos la cultura convidada a la fira de Guadalajara del 2004, una cita clau que va obrir també les portes de la Fira de Frankfurt, on va coordinar la presència dels editors en català. Va presidir l'Associació d'Editors en Llengua Catalana i davant el tancament de la distribuïdora Arc de Barà, que va posar en risc fins i tot la pervivència de l'editorial lleidatana i una desena més de segells, es va arremangar per impulsar Nus de Llibre. “He jugat tots els papers de l'auca, des de linotipista fins a distribuïdor”, comenta Lluís Pagès, satisfet de la feina feta i també optimista pel que fa al futur del llibre en català: “Fa 8 anys els editors catalans vam fer un estudi i vam concloure que el 16% dels llibres venuts eren en català, i ara aquest percentatge ja es troba en el 25% i la progressió no fa res més que continuar”, apunta Pagès. El passat 22 d'abril es va fer l'entrega de les Creus de Sant Jordi del 2014 al Palau de la Generalitat, a ell i 26 premiats més. “La majoria havien publicat algun llibre: era com estar a casa.”