Quan Clownia s'enlaira

Clownia ha superat totes les expectatives. Al final del concert de Txarango, dissabte a la nit, un emocionat Alguer Miquel donava les gràcies als habitants d'aquesta ciutat efímera per haver contribuït a fer-ne la millor versió del que ells mateixos havien imaginat. El grup del Ripollès acabava de presentar amb un èxit indiscutible el seu segon disc, Som Riu (Discmedi), però fins i tot aquest fet quedava amagat per l'èxit de festival. Les 3.500 persones que s'havien fet còmplices de la proposta de Txarango de conviure dos dies a Clownia van reproduir l'aire de bon rotllo que respiren les seves cançons.

Musicalment, Clownia demostrava la potència dels grups que es mouen al voltant de la imprecisa denominació del mestissatge: influència dels ritmes llatins, la rumba i el reggae, amb presència notable de les seccions de vent, i lletres que barregen la festa amb la consciència social. Txarango frega la perfecció d'aquesta fórmula en el seu nou treball, continuació i evolució de Benvinguts al llarg viatge.

Una vintena de cançons d'aquest repertori van ser corejades al llarg d'una hora i mitja pel públic –com si es tractés d'un gran karaoke– en el moment àlgid del Clownia. Liderat per Alguer Miquel i Marcel Làzara, el grup va transmetre una energia desbordant, un riu de ràpid corrent que va néixer amb el primer senzill i videoclip del nou disc, Músic de carrer. Una declaració de principis que va donar pas al ja clàssic Vola, el tema que dóna títol al disc, o la combativa Esperança. Les aigües del riu es tornaven tranquil·les a Alegre i encantada i Compta amb mi i tornaven a agafar embranzida amb la cúmbia Corazón viajero i el ritme ska de La vuelta al mundo per desembocar en l'himne Quan tot s'enlaira, amb Nandu Orriols (Nyandú) cantant amb Txarango, i Amagada primavera, amb Strombers.

La recta final dels bisos va incloure temes com ara Compta amb mi, Saltimbanqui i Volveremos, abans d'arribar al ritual de la fotografia final amb el públic al fons. Aquesta vegada, més col·lectiva que mai, amb tots els protagonistes de l'èxit de Clownia.

Clownia havia començat divendres amb la patxanga carinyosa, de Bonobos, per fer enlairar l'escenari de la plaça Major. Era el migdia, però al públic no li va costar ni deu minuts seguir el ritme dels centellencs i el seu primer disc, Animalànima. Títol premonitori del que estava començant. El mestifunk de Bonobos deixava pas, al mateix escenari, a la brillant posada en escena dels 9Son, amb uns ritmes llatins magníficament fusionats.

A la tarda s'obria el recinte principal, a l'Estació, amb espectacles de circ i el concert de Cesk Freixas. Amb ell, amb la seva senzillesa escènica i un missatge altament reivindicatiu, van esclatar els primers crits d'independència. Eufòria prèvia a la gran nit que protagonitzarien Els Catarres, moment culminant del divendres amb l'encadenament de hits del grup. La mateixa nit permetia conèixer els sards Train to Roots i l'ampli registre de versions de Búhos, abans que La Troba Kung-Fú pugés a l'escenari, un reconeixement a la figura de Joan Garriga, un dels pares del mestissatge.

Dissabte al migdia, Deudeveu, els guanyadors d'Oh Happy Day, omplien de públic la plaça Major. La tarda a la Carpa va transcórrer amb teatre i les versions tenyides de folk i humor de Germà Negre. La nit, a més del triomf de Txarango, va portar l'agradable sorpresa dels enèrgics Itaca Band i els valencians Orxata.