‘Sobre la marxa'

Art i paisatge

Una de les característiques de l'art del nostre país ha estat la influència del paisatge en la creació, fins i tot en èpoques tan tremendament urbanes i agressives amb la natura com l'actual. Hi podem traçar diverses relacions: Renaixença i ruralisme, romanticisme i ruïnes, exaltació del paisatge i modernisme, l'Escola d'Olot com a referent, paisatges bucòlics i noucentisme, o accions conceptuals a la natura, passant pel surrealisme de Dalí i Miró, completament arrelat al paisatge català en la línia nord/sud.

Cinema i natura

Sembla com si el cinema hagués pres el relleu de l'interès de les arts plàstiques per la natura i el paisatge. Ho ha fet el cinema d'autor més rar i particular d'aquest país, però també el que destaca per posar de relleu altres valors que els de la indústria cultural. Recordem alguns d'aquests films, com Pau i el seu germà (2011), de Marc Recha, una tendència que ha anat a l'alça al mateix temps que la recerca d'una naturalitat en el fer dels personatges, bandejant l'afectació dels actors, com és el cas d'Albert Serra i el seu film Honor de cavalleria (2006), conegut com el Quixot català, en què es retroba l'atmosfera salvatge del paisatge català, dels camps, del bosc, el so dels insectes o la petjada sobre el rostoll, que repeteix en la seva darrera pel·lícula, Història de la meva mort (2013), des de la nocturnitat i des d'un paisatge més allunyat que el nostre.

L'home autòcton

Ara, a aquest panorama, cal afegir-hi un jove realitzador que va a la recerca dels valors humans autòctons, purs, incontaminats, de l'ésser singular a la Catalunya d'avui des del documental. És Jordi Morató, que després del curtmetratge Camí de terra (2012), on entrevista un pagès català de la plana de Vic que encara cultiva segons la tradició i no es treu per a res la barretina, fins al llargmetratge documental Sobre la marxa (2014), que s'acaba de presentar al Festival de Cinema d'Autor. Tracta de l'experiència de Josep Pujiula, en Garrell, de Castellfollit de la Roca, que ha construït al costat de la carretera, prop d'Argelaguer, un laberint de troncs i habitacles per a animals, en un intent de reconstruir la seva infantesa al bosc. La vida del salvatge enfront de la barbàrie de la civilització i la construcció d'una de les obres d'art brut més ben considerades del món. Morató ha sabut aprofitar el material documental filmat en pla amateur per un noi de catorze anys, hi ha afegit el seu registre de collita pròpia i ha sabut respectar el caràcter pur i lúdic del personatge per fer-nos-el arribar amb tota la seva força i primitivisme, posant de relleu tant el seu egoisme com el seu altruisme.