Esther Blanco guanya el premi literari Vila d'Ascó

La gironina Esther Blanco (Sant Feliu de Guíxols, 1968) ha guanyat el vint-i-sisè premi literari Vila d'Ascó, lliurat dissabte passat. A més de la dotació econòmica de 3.600 euros, el premi suposa la publicació de l'obra guanyadora, La mainadera d'Eugène Bourmont, per part de l'editorial Cossetània. Es tracta d'una novel·la històrica ambientada a Blanes –també hi apareixen Girona, Mallorca i Barcelona– durant l'ocupació d'Espanya per les tropes de la Santa Aliança (1823) i, segons l'autora, vol mostrar les petites vivències de l'època a partir de la història d'amor que vertebra la trama. Una història d'amor “incòmoda”, remarca, sobretot per l'època en què té lloc i per la repercussió familiar que té.

La mainadera d'Eugène Bourmont, tal com avança la mateixa editorial Cossetània, alterna la narració dels fets amb les cartes que s'envien els personatges, de manera que mostren el que senten i el que viuen, “un detall que la converteix en una obra especialment llegidora”. L'autora, que reitera la seva voluntat de “democratitzar la història” tal com va fer-ho amb la seva novel·la anterior, Mals hàbits (premi Gregal, 2012), té clar que l'ofici d'escriure “és aprendre”. Medievalista especialitzada en el Renaixement, Esther Blanco no s'amaga de confessar que el seu punt de partida per a una obra és investigar, documentar-se i contrastar criteris. En aquest cas, remarca, “he dedicat moltes hores a llegir tesis doctorals de l'època ja que no coneixia gaire aquest període històric [Trienni Constitucional], que ha quedat en l'obscuritat”.

Explica que va ser “accidentalment” que s'hi va fixar, arran del cas d'un capellà de Blanes anticonstitucionalista a qui els liberals van condemnar a mort –va ser executat al garrot–, i que a partir d'aquí va estirar el fil, “tant que al final la història del clergue només apareix en un capítol', diu. Tanmateix, espera que, malgrat que la història no sigui gaire coneguda, els lectors la trobin tan propera com ella la sent, “no debades parlem de la història dels rebesavis dels nostres avis; no tan distant com ens pot semblar”.

Per al seu exercici literari, Blanco té un interès especial a transmetre allò que senten els personatges –“m'agradaria ser capaç de comunicar les sensacions dels personatges”, afirma.

Pel que fa al premi obtingut, diu que se sent recompensada, sobretot per l'esforç i la dedicació invertida. “Ja ballo per un peu!”, expressa demostrant com de satisfeta se sent pel guardó.