Estrena
B.S
Frodo es passa al costat de Sàuron
Abans de res, convé deixar clar quina mena de pel·lícula és Maniac: un slasher, cinema gore, de sang i fetge, el tipus de pel·lícula que molta gent associa al Festival de Sitges. I amb encert, perquè s'hi va projectar el 2012 i el mateix Elijah Wood, el Frodo Saquet d'El senyor dels anells, que mostra una certa preferència pel cinema de terror pur i dur, va viatjar al certamen per presentar-la. “Espero estar més a prop de Frodo que de Frank”, va bromejar davant d'un públic entusiasta. I no és estrany, perquè el Frank que esmenta és el maníac que dóna títol a aquest violentíssim film de terror: propietari d'una botiga de maniquins, és un home solitari i a primera vista inofensiu; però amaga un costat fosc i pertorbador, un psicòpata que assassina cruelment dones joves i els arrenca la cabellera per posar-la als seus maniquins.
Remake del film homònim del 1980, ve presentat per tres noms claus de l'ala més dura del cinema de sang i fetge francès: el dirigeix Franck Khalfoun i signen el guió Alexandre Aja i Grégory Levasseur, responsables, en diferents funcions, de títols com Alta tensión, Las colinas tienen ojos, Reflejos... Pel·lícules, per entendre'ns, amb malbaratament d'hemoglobina que han estat (o serien) molt aplaudides a Sitges.
Potser perquè provenen d'un país que ha elevat el cinema d'autor als altars cinèfils, Maniac no té una posada en escena convencional: està rodada completament amb càmera subjectiva, de manera que només veiem Frank / Elijah Wood reflectit en miralls, vidres... Això no ha impedit crítiques demolidores, com la de la revista The Hollywood Reporter, que adverteix: “Les atrocitats no resulten menys horribles malgrat el seu enfocament pretensiós.”