10.000 km ben a prop

Pel cinema Truffaut de Girona hi ha passat molta gent. Carlos Marqués-Marcet, el jove debutant de 10.000 km, ho va descobrir divendres quan, impressionat, va necessitar una llarga estona per signar el llibre de visites quan va reconèixer que se sentia aclaparat per l'enorme respecte que li feia compartir l'honor amb personalitats tan admirades per ell com ara Isabelle Huppert, Jean-Louis Trintignant o Theo Angelopouolos. Poc abans, el director novell també va entendre el perquè de la insistència del productor Tono Folguera de voler estrenar el seu aclamat film en aquesta sala, que es va omplir per gaudir de la presentació.

Tal com va recordar el mestre de cerimònies de la vetllada, Paco Vilallonga, Folguera (Balseros, Setembres, Bicicleta, cullera, poma, Caracremada...) és més que un convidat, un amic que té el mèrit d'haver superat en presentacions sospitosos habituals del Truffaut com Sergi López i Isaki Lacuesta. Ell, més que ningú, va convèncer a la distribuïdora de portar la còpia a aquest cinema –Avalon ja parlava de les vint-i-tantes còpies més la del Truffaut, ens van comentar– i no només això; ens va regalar a tots els presents una nit memorable oferint una presentació amb l'assistència de l'equip sencer, amb el director, els actors protagonistes i el també productor Sergi Moreno. Algun, fins i tot, com David Verdaguer, apurant l'arribada amb un taxi Express encara ben mudat de la filmació d'un gag del Crackòvia. Per aquest esforç ja va merèixer la primera ovació de la nit.

L'esdeveniment no va defraudar, perquè la pel·lícula va estar a l'altura (tant funciona com a pel·lícula comercial com a cinema d'autor) i els presents van desgranar un grapat d'anècdotes de rodatge que serveixen per enriquir aquest film que parla sobre la distància, física però també emocional, que viuen les relacions de parella a l'era d'unes xarxes socials que faciliten l'apropament virtual. “És una pel·lícula del seu temps”, va reconèixer el director d'aquesta història que arrenca amb un pla seqüència de traca i mocador que dura 25 minuts i que per si sola ja condensa la tesi d'un relat que evoluciona amb un degoteig d'escenes que desgranen el deteriorament inexorable de la relació. El treball amb els actors és clau i per això ens van explicar que el càsting va resultar tan complicat. L'atzar i el bon ull del director van permetre emparellar els sorprenents David Verdaguer i Natàlia Tena. Sorprenents pel canvi de registre que emprenen. Ell, per la seva faceta més coneguda de comediant a la televisió, que no tant en teatre. Ella, perquè se la coneix majoritàriament per dos papers en mons fantàstics, els de la Nymphadora Tonks a la saga Harry Potter i d'Osha a Juego de tronos. La química que destil·len a la pantalla fa encara més creïble aquesta història que funciona molt per diàlegs, però també per silencis, fora de camps i el·lipsis, eines tan cinematogràfiques com ho són la veu, la gesticulació i aquests ulls que tant parlen per als actors.

La presentació també va tenir el seu punt emotiu perquè va resultar ser la cloenda de la gira de promoció de la pel·lícula. A partir d'aquí, la gent que ha fet possible 10.000 km emprendrà nous camins, i nosaltres, convençuts que amb aquest talent que tenen els tornarem a veure ben aviat.