d'ara i d'aquí
maria palau
Una aposta pels valors eterns de la poesia
En temps de domini absolut de la cultura de l'espectacle, d'impacte fàcil, sense cap pòsit intel·lectual, regnada per la hipocresia i per la set de guany, cada vegada costa més trobar artistes que tinguin la humilitat, la paciència i la generositat de penetrar en la poesia a la recerca dels secrets de les coses. Que exòtic ha quedat aquell Miró apassionat pel coneixement, amatent a l'invisible, que sempre es va sentir més a prop dels poetes que no pas dels pintors. Sensible als valors eterns que custodia la poesia, Miró va aconseguir erigir una obra plàstica plena de suggestions per comprendre l'existència. És clar que avui el concepte suggerir sembla ser que ha deixat de formar part del vocabulari del món, o millor dit de l'aparador, de l'art, condemnat com està a la digestió ràpida.
Ens estem quedant orfes d'actituds creatives amb fondària. Només ens salven els gests sincers i honests d'alguns artistes hereus de la posició radical de Miró, amic dels poetes i defensor dels seus ideals i enemic de la cultura de la complaença. En l'art de Núria Guinovart (Barcelona, 1961), s'hi detecta bé aquest neguit de voler inquietar amb misteri i emoció. Aliada amb el ciment, les seves pintures revoquen la duresa i la fredor d'aquest material amb insinuacions del seu complex món interior. Guinovart sempre ens parla de la vida, de la vida en estat pur, amb les seves llums i amb les seves ombres. És una artista amb cor de poeta. I no és estrany, doncs, que en la seva nova aventura creativa, a l'entorn del gravat, hagi buscat un bon col·laborador: Enric Casasses.
L'artista s'ha submergit en sis poemes inèdits que li ha facilitat el poeta i, dels seus sentiments i pensaments, n'ha fet aflorar sis gravats que encomanen la força creativa d'una aposta vital i artística per la llibertat. Aquest projecte a quatre mans i dues ànimes, de títol Sensacions, s'ha traduït en una elegant edició de quinze exemplars numerats i en una exposició a Tinta Invisible (oberta fins al 8 de juny), una cooperativa entregada a l'enginy del gravat, en ple Raval barceloní. Casasses i Guinovart ens reconcilien amb mots i imatges (per exemple, l'amor!), el significat dels quals el brogit de la nostra època està entestat a manipular.
Artista que mai no fa escarafalls als reptes, Guinovart ha dedicat dos anys a gestar aquest llibre, i un altre de similar, conxorxat també amb les maneres del gravat. En lloc d'un poeta, però, va escollir un savi, el filòsof i crític d'art Arnau Puig, per trobar els estímuls d'un altre conjunt de gravats bellíssims que furguen en l'essència mateixa d'aquest mitjà artístic i en la seva raó de ser en l'era de les tecnologies. Pensar el gravat és, en sintonia amb Sensacions, una altra delicadesa que esberla mentalitats i estètiques monolítiques i que s'adreça, potser sí que a una minoria, però en tot cas a gent que, com diu Puig, sap que l'art ha de ser “un espill on hi ha el que cadascú té necessitat o hi vol trobar o veure”.