L'amor cortès en el tercer mil·lenni

Nascuda a Lloret de Mar, criada entre Lloret i Blanes, resident a Canet d'Adri, Mon Roth es diu en realitat Mònica Orpí Roth, i amb el seu nom ha fet carrera des del 2002 com a soprano lírica de registre molt ampli. Però aquesta llicenciada en història, especialitzada en història medieval, obre ara una nova etapa amb La flor nouvelle, un nou projecte de versions modernes de músiques medievals d'Occitània, terra de trobadors i càtars, regne immortal de l'amor cortès. I una nova etapa requeria un nou nom. Així que Mon Roth debuta ara amb La flor nouvelle, títol també del disc que ha editat en CD i que es pot escoltar i comprar també en format digital a la seva pàgina de Bandcamp: monroth.bandcamp.com.

“Jo sóc de formació clàssica, però m'agrada cantar jazz, folk i coses més modernes. També com a soprano lírica sempre he volgut cantar per a tothom, no fer música elitista. Partint de tot això, jo tenia ganes de fer alguna cosa diferent i, tenint en compte el meu bagatge com a medievalista, un amic em va proposar que fes alguna cosa relacionada amb la música de l'edat mitjana, però el que jo no volia era repetir exactament aquelles mateixes sonoritats centenàries”, explica Mon Roth.

No està sola en aquest projecte: l'acompanyen en la part instrumental la violoncel·lista Frances Bartlett, el pianista Rossend Solvas, el percussionista Jordi Rallo i Francesc Tomàs Aymerich, que toca la guitarra barroca i el llaüt àrab. També en el grup hi ha un bon equilibri entre músics ‘clàssics' i improvisadors, ideal per a l'esperit lliurepensador de La flor nouvelle, que “no és música antiga, ni folk, ni clàssica, ni moderna... però agrada”, en paraules de Mon Roth. Ella té molt clar quin és l'objectiu principal d'aquest projecte: “Vull acostar la música i la poesia trobadoresques, majoritàriament del segle XII, al públic actual, amb un toc original i un llenguatge musical creatiu, fluid i entenedor.”

El disc, gravat per Francesc Ubanell als estudis 5Grama de Cornellà del Terri, inclou nou cançons. El viatge comença amb Un sirventes novell, del trobador occità Pèire Cardenal (1180-1278), cançó de la qual s'ha fet un videoclip, d'acurada ambientació medieval, que Xavi Mas va dirigir amb la col·laboració de la companyia de recreacions històriques Alma Cubrae. També hi apareix representada l'obra d'altres trobadors com ara Berenguer de Palou (Tan mabelis, De la iensor), Jaufré Rudel (Lanquand li jorn), Bernat de Ventadorn (Can vei la lauzeta), Raimon de Miraval (Bel m'es qu'ieu chant) i la trobairitz Comtessa de Dia (A chantar). També hi ha dues composicions anònimes, una d'origen càtar (Lo boier) i l'altra provinent de Sant Joan de les Abadesses (Amors, mercé non sia).

El gran llegat poètic i musical dels trobadors occitans va sobreviure a la cruenta croada contra els càtars i també a l'implacable pas del temps, però set segles després continua viu gràcies a la tasca investigadora que es fa des de la historiografia musical i els músics que van directament a les fonts amb instruments originals, però també des de les noves aportacions com La flor nouvelle. “Per preservar aquest llegat, que no es pot perdre de cap manera, hem modificat una mica la música amb respecte i delicadesa, per fer-la més propera a l'oient del segle XXI, però les lletres han quedat igual. Volem que la gent sàpiga que existeix aquest tresor i despertar la seva curiositat perquè després vagi a descobrir els originals”, diu la cantant.