La cara fosca de Charles Dickens

Marco Bellocchio va denunciar a Vincere que Benito Mussolini va tenir una amant i un fill que mai va reconèixer per evitar qualsevol escàndol. La història d'una amant fosca darrere una figura pública passa a The invisible woman, de Ralph Fiennes, de l'àmbit de la política al de la cultura. Aquest cop la pel·lícula se centra en la relació que Charles Dickens va tenir amb la jove de divuit anys Nelly Ternan, entre els anys 1857 i 1870. Una relació que varen mantenir en secret, que va donar lloc a un fill que va morir en el part i que va condemnar una jove filla d'una família d'actors a una continuada reclusió. En el moment d'inici de la relació, Charles Dickens és presentat com un personatge famós, casat amb una dona amb la qual manté una relació distant, i molt preocupat per adquirir notorietat tant a través de la posada en escena teatral com amb la lectura de les seves novel·les. Dickens és una celebritat i decideix viure un amor clandestí que porta la noia cap al sofriment i la depressió.

Ralph Fiennes dirigeix la història i assumeix la interpretació del personatge de Charles Dickens. The invisible woman és força superior al primer treball de l'actor com a director de cinema –Coriolanus, adaptació de l'obra de William Shakespeare–. La posada en escena és acadèmica, però les situacions estan resoltes amb certa elegància dins d'un registre força convencional. La discreció només es troba trencada per alguns excessos actorals del mateix Fiennes, que es recrea a mostrar com Charles Dickens llegia amb gran força expressiva els seus propis textos. El desig d'autolluïment de l'actor-director frena la correcció que la pel·lícula té com a gran melodrama desmitificador.