equipaments
CARINA FILELLA
Un convent per a les arts
L'antic convent franciscà d'Alcover, del segle XVI, reobre com a gran equipament cultural
L' antic convent de Santa Anna d'Alcover, una residència franciscana del segle XVI, que en els últims anys estava en un estat ruïnós, reneix ara, després de cinc anys d'obres i una inversió de quatre milions d'euros, en el que ha de ser un equipament cultural de referència al Camp de Tarragona. Rebatejat amb el nom de Convent de les Arts, tindrà una programació cultural estable, però també es planteja com una residència per a artistes: un centre obert perquè creadors, artistes, professionals i estudiants de diferents disciplines disposin d'un espai per treballar, intercanviar i aprendre, en règim d'estades temporals. Aquesta, però, és una proposta que “s'ha d'acabar de concretar”, segons deia l'alcalde d'Alcover, Anton Ferré, durant la inauguració de la restauració del convent i l'església annexa, acompanyat de la ministra de Foment, Ana Pastor. Un dia que, per ell, suposava “l'acompliment d'un somni”, per la tenacitat que han posat a poder fer-lo realitat.
La nau de l'església passa a ser un auditori “pensat per a la majoria de formats i representacions culturals (música, dansa, teatre...)”, segons Ferré. El segon gran espai és el claustre, que ha recuperat la decoració mural policroma original i la seva funció de distribució a les noves dependències del nou centre cultural. També s'han recuperat els dos pisos de galeries del convent i diverses zones annexes. En el seu conjunt són 2.248 metres quadrats, repartits en els dos edificis. “Ara podem tornar a recuperar la relació que el convent ha tingut amb Alcover, amb una programació cultural estable, que l'ompli de vida”, segons l'alcalde, que també el va qualificar com “un equipament de primer ordre a les comarques del Camp”.
El convent, que està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, data de finals del segle XVI, i al segle següent s'hi va construir una església annexa. Va ser saquejat i incendiat el 1822 i, amb la desamortització del 1835, els monjos franciscans que el van habitar durant segles es van veure obligats a abandonar-lo. L'edifici va passar aleshores a propietat municipal i posteriorment va tenir diverses funcions, fins que el 1973 va quedar desocupat i va començar la seva forta degradació. El projecte per rehabilitar-lo va arrencar de forma decidida el 2008, després d'anys en letargia per la seva envergadura. Ara s'han recuperat elements que l'abandonament havia fet perdre a l'edifici; i s'ha respectat la singularitat de l'església, conservant-ne les restes arquitectòniques i ornamentals. S'hi han invertit 4.090.000 euros, provinents en la major part del fons del programa de l'1% cultural del Ministeri de Foment, i també amb aportacions de la Generalitat i l'Ajuntament d'Alcover. “És una joia arquitectònica”, va destacar la ministra Pastor, que va confessar que és dels projectes que més l'han impressionat al llarg de la seva carrera política.
A partir d'ara es dotarà d'una programació cultural estable, però l'alcalde es mostra prudent en relació amb la possibilitat de recuperar una part del recinte com a residència temporal per a artistes: “Un comitè d'experts valorarà la viabilitat d'aquesta idea inicial per concretar-la i veure en què es pot acabar convertint”, va dir Ferré.